dimarts, 9 d’abril del 2013


Autor/s: Montserrat Serra

Irving: 'Heminway és el major frau de la història de la literatura nordamericana'

Ha presentat a Barcelona la seva darrera novel·la, 'En una sola persona' (Edicions 62)
El temps de mitjana que ocupa una novel·la al cap a John Irving abans d'escriure-la és d'entre cinc anys i quinze. Ho ha calculat després d'escriure'n tretze, entre les que hi trobem 'El món segons Garp' i 'Una dona difícil'. La que ara ens ocupa, 'En una sola persona' (Edicions 62), se li va entretenir pels replecs del cervell uns nou anys, abans no va trobar la darrera frase del llibre i en va tenir tota la trama i la composició, del final cap al principi, per començar a escriure. Aquest és el seu mètode. Irving ha passat per Barcelona per presentar aquesta darrera novel·la, i ha carregat contra la rigidesa sexual del seu país, contra el silenci de Reagan sobre la Sida, i ha fet explícit el seu rebuig (més i tot, perquè ha deixat anar una ganyota gairebé de fàstic) contra l'estereotipada masculinitat de Hemingway.
Amb 'En una sola persona', Irving ens submergeix en el món del Billy Abbott, un jove de Vermont que té una mare que fa d'apuntadora per a una companyia de teatre d'afeccionats, i no coneix el seu pare, que es va separar en unes condicions que se li presenten mig amagades i plenes de contradiccions. Té un avi a qui agrada transvestir-se tot fent teatre i el seu primer amor és una bibliotecària amb el pits molt petits. Té una bogeria pels pits petits, ell. I és un entusiasta de 'Grans esperances' de Dickens, el llibre pel qual vol convertir-se en escriptor.

'Sempre m'han interessats els «outsiders»' diu Irving, per descriure el protagonista de 'En una sola persona': 'Billy Abbott és un home bisexual, el qual té per primer amor una persona més gran, que ell percebeix com una dona quan de fet és una dona transsexual. D'això se n'adona primer el lector que ell. I l'últim gran amor d'en Billy és per contra un home més jove, que vol convertir-se en noia. Billy Abbott reconeix que tots dos formen part d'una minoria dins d'una minoria. Perquè els transsexuals desperten la desconfiança tant dels heterosexuals com dels homosexuals.'

El sexe sempre és present en les novel·les de John Irving, i sonvint és explícit, perquè busca anar contra la rigidesa sexuals dels Estats Units. 'El sexe explícit –diu Irving–, irrita les capes més conservadores del meu país, que sortosament cada vegada són més minoritàries. Amb tot, 'En una sola persona' és segurament la novel·la que afronta d'una manera més clara i intencionada la intolerància sexual. Diu Irving que de les tretze novel·les que ha escrit, quatre són clarament polítiques: 'Tant en «El món segons Garb» com «En una sola persona» defenso la diferència sexual; a «Les normes de la casa de la sidra» defenso l'avortament; mentre que 'A Prayer for Owen Meany' faig una crítica a la Guerra del Vietnam.  

A 'En una sola persona', el to de tragicomèdia s'atura en sec amb la irrupció de la Sida a la dècada dels vuitanta. Aleshores, Irving es posa seriós: 'Volia contrastar el que van suposar aquells pocs anys d'alliberament gai, la llibertat sexual que va florir durant cinc minuts, diria, fins que va arribar la gran epidèmia. La Sida fou una injustícia tremenda i terrible, que va provocar milers de morts, la majoria joves que començaven a viure. I volia fer notar com aquesta epidèmia va alimentar la visió homòfoba de convertir l'epidèmia en un càstic diví, justificable i comprendible.' I aquí Irving carrega contra el silenci de Ronald Reagan davant l'epidèmia: 'El seu silenci el converteix en el president més irresponsable de la història dels Estats Units. No va pronunicar mai la paraula Sida durant el seu mandat, i no hi ha president que en conegués tants d'homesexuals com ell, que havia estat actor de Hollywood. Eren ex-amics i col·legues seus!'.

Sobre la coincidència entre l'aparició de la seva novel·la i el debat entorn el casament gai, Irving diu que és pura casualitat. Ni sabia que es donaria aquest debat quan es va posar a escriure el llibre, ni tan sols sabia que el seu tercer fill es declaria homosexual en aquest procés. 'Em va fer feliç de pensar que encara que no agradés a ningú aquesta novel·la, el meu fill la llegiria i la gaudiria.'

Irving ha recordat el seu gust per escriure novel·les a la manera de Dickens, Hardy, Melville o Flaubert: 'De ben jove aspirava a escriure com ells, que ja als anys cinquanta eren considerats un material extingit, passat de moda. Això com a aspirant a escriptor em causava inseguretat, però amb el temps aquest desig decimonònic va ser una avantatge: quan escrius amb la voluntat d'assemblar-te als grans autors del segle XIX, ningú et pot acusar d'escriure com cap dels teus contemporanis. Em sento molt afortunat de tenir-los com a models. I abans que ells, la meva font d'inspiració provenia del teatre, de Shakespeare i de Sòfocles. Voler-los imitar és trepitjar un terreny molt segur.'

Per contra, Irving ha carregat sense compassió contra Hemingway, tan per la seva imatge de mascle 'vergonyosa', com per la seva manera d'escriure: 'Sempre he odiat Heminway, des d'adolescent. M'avergonyia la representació de la seva masculinitat, que era com una broma, i també m'avergonyia com a escriptor. Si només pots escriure frases curtes, dedica't a la publicitat. I he de dir que la formació de periodista no el va ajudar com a escriptor. Era un escriptor alcohòlic sobrevalorat. I va ser el responsable d'una onada literària d'un munt d'imitadors. A mi m'agrada la complexitat, la frase complicada, les històries complicades, els personatges complicats. Heminway és el major frau de la història de la literatura nordamericana, com a home i com a escriptor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada