dijous, 6 de desembre de 2012

LA UNIÓ ENTRE MITJANS I HISTÒRIA


HISTÒRIA
L'ARA busca els 400 nens que un periodista va salvar de la guerra en un orfenat de Puigcerdà
L'ARA publica el llistat amb els centenars de nens als quals John Langdon-Davies va donar refugi. L'objectiu és trobar aquests infants i conèixer la seva història
SÍLVIA MARIMON Barcelona | Actualitzada el 02/12/2012 00:10


El xalet a Puigcerdà
“Aquest és el José. Jo sóc el seu pare. Sé que em mataran quan caigui Santander, i demano que tot aquell que llegeixi això tingui cura del meu fill”. En José té cinc anys i du la nota en una butxaca de l’americana. És introvertit i no parla amb ningú. Està espantat. Quan el periodista britànic John Langdon-Davies el veu, vulnerable i mig extraviat, a l’estació de Puigcerdà, té clar que ha de tirar endavant el seu pla. Ha de donar refugi als centenars de nens que la guerra ha deixat sense pares o que les seves mares, vídues i sense recursos, no poden cuidar.
El xalet a Puigcerdà
Els detalls de l'aventura solidària de Langdon-Davies l’ha descobert el periodista Jordi Finestres. Estava oculta en un arxiu de de la Universitat de Rhode Island. A 'El xalet de Puigcerdà' (ARA), Finestres relata com aquest britànic enamorat de Catalunya va organitzar unes colònies amb nens procedents de totes les regions espanyoles en guerra. Cada nen tenia un padrí que aportava un xílling al dia. Hi havia padrins britànics,  nord-americans i australians. Entre ells, hi havia la muller de Franklin Delano Roosevelt, Eleanor Roosevelt, i un gran nombre d'actors i actrius, com Ingrid Bergman, Gary Cooper o Frank Sinatra.

L'ARA vol saber quin va ser el destí d'aquests infants. Vol conèixer la seva història. Vol trobar nens com en Mariano Valero, que amb 13 anys, i esglaiat per un atac aeri, escriu: "Una guerra és una cosa incomprensible on unes persones maten unes altres. Algun dia m'agradaria veure que tot el material que s'utilitza per construir escopetes i artilleria serà usat per construir altres coses que ens portin a una vida millor i en pau a favor de la humanitat. La guerra no fa res més que provocar inconvenients. Gana, mort i misèria". Ells, amb l'intrèpid i solidari Langdon-Davies, són els protagonistes d'una història emotiva desconeguda fins ara.

Els infants del Xalet de Puigcerdà:

Francisca Abad, 10 anys, de Bilbao. El seu pare és miner.
Manolita Abad, 10 anys, de Bilbao. Vol ser modista o infermera. Li
agrada ballar i cada vegada que ho fa en públic amb la seva germana
tenen un gran èxit.
Anita Abellán, 12 anys, de Barcelona. El pare va morir abans de la
guerra, la mare no pot treballar per temes de salut. Vol ser modista.
Josefa Abraira Pérez, 14 anys, de Madrid. Evacuada el 23 juny del
1937 per camions de la NJC. Alegre, sempre riu. Vol ser dissenyadora
de moda. Té dos germans a la colònia i encara dos germans més i
una germana a Madrid.
Esmeralda Álvarez, 10 anys, d’Astúries. El pare va morir al front, la
seva mare creu que pot estar viva, però no en sap res des de l’octubre
del 1937. No havia anat mai a l’escola, tot i que ara és feliç d’aprendre
coses. Vol ser modista.
Filomena Álvarez, 11 anys, de Madrid. El pare és al front; la mare ho desconeixem.
Vol ser mestra d’escola.
Enriqueta Álvarez Guillén, 4 anys, de Madrid. Té el pare al front i la
mare refugiada a Figueres. Massa petita per recordar quan va marxar
de Madrid, però altres nens diuen que el febrer del 1937.
Julián Álvarez, 6 anys, de Madrid. Tenia el pare al front i la mare
refugiada a Figueres. Vol ser aviador, però té clar que no vol llançar
bombes a la gent.
Carmen Alonso, 14 anys, de Madrid. El seu pare és mort; la mare,
desapareguda.
Gregorio Alonso, 12 anys, d’Astúries. El seu pare és miner, ferit al
front. Vol ser xofer.
José Alonso, 12 anys, d’Astúries. El pare és paleta; la mare viu refugiada
a Terrassa. Vol ser mecànic.
Luis Alonso, 8 anys, de Madrid. El pare va morir abans de la guerra,
la mare treballava amb nens refugiats de Madrid desplaçats a Barcelona.
Vol ser aviador.
Francisco Álvarez, 12 anys, d’Astúries. El seu pare és miner. Vol ser
comptable.
Milagros Álvarez, 10 anys, de Gijón. El seu pare està empresonat.
Vol ser modista.
Tomás Álvarez, 8 anys, d’Astúries. El seu pare és miner. No en sap
res dels seus pares. Vol estudiar i ser aviador.
Agustín Andreu, 9 anys, de Casp. El pare treballava per les indústries
de guerra, però va ser capturat pels feixistes i des d’aleshores no se’n
sap res. Està aprenent castellà perquè la majoria dels altres nens de la
colònia no entenen el català. Vol ser mecànic aeronàutic.
Asunción Andreu, 5 anys, de Saragossa. El pare era al front. Vol ser
modista.
Felipe Andreu, 10 anys, de Saragossa. El pare era al front; la mare
vivia refugiada a Barcelona. Vol ser mecànic aeronàutic.
María Antonia Areytio, 6 anys, de Santander. El pare és mort, la seva
mare treballa a la colònia.
Antonio Arias, 14 anys, d’Astúries. El seu pare és paleta; la mare viu
refugiada a Terrassa. Vol ser aviador.
Xabier Arruabarrena, 12 anys, d’Irun. Sap parlar francès, basc i castellà.
Vol ser mecànic.
Paco Barral, 9 anys, de Madrid. El pare era al front. Vol ser un bon
aviador.
Antoni Becerra, 12 anys, de Deva. Vol ser pilot d’avions.
José Bernabé, 13 anys, de Madrid. No se sap on són els pares. Vol ser
maquinista ferroviari, com el seu pare.
Lidia Berrio, 9 anys, de Sestao. Vol ser infermera.
Carlos Boira, 14 anys, de Terol. El pare és en un camp de concentració
a França; la mare treballa de mestra a la colònia.
Antonio Bosque, 8 anys, d’Aragó. El seu pare és granger. Vol ser
xofer.
Florencio Bosque, 2 anys, d’Aragó. El pare és granger. Els pares van
ser evacuats a Barcelona durant l’ofensiva feixista. A la colònia hi ha
també el seu germà Vicente, de 15 anys, que vol ser aviador.
Ernesto Bosque, 4 anys, d’Aragó. El pare va morir al front. Vol ser
xofer.
Pedro Bosque, 10 anys, d’Aragó. El pare, granger, va morir al front.
Vol ser perruquer.
Herminia Bueno, 12 anys, de Bilbao. Els seus pares van fugir a França,
ha rebut una carta del seu pare, ja contestada, però espera resposta
cada dia. Vol ser infermera.
Rafael Bustamante, 12 anys, de Madrid. El seu pare és mort; la mare
treballava en una fàbrica de roba militar, però el nen no en sap res
d’ella. Vol estudiar químiques.
Rafael Cabegas, 10 anys, de Madrid. Els seus pares estan desapareguts.
Vol ser mecànic aeronàutic. El seu germà, Fermín, de 14 anys,
vol ser impressor.
Emilio Cala, 9 anys, d’Extremadura. Evacuat el 1937 de la seva terra,
el pare va morir al front; la mare és mestra, però no en sabem res ara
mateix. No sap llegir ni escriure, li agradaria ser enginyer o mecànic.
Ha estat reclamat pels seus familiars.
Consuelo Camillo Ruiz, 10 anys, de Tolosa. Té el pare al front. Vol
ser modista.
Alfredo Cantareo, 11 anys, de Madrid. El pare treballava a Intendència
Militar i la mare en organitzacions infantils. Podrien ser a
Madrid, però el nen no n’ha rebut notícies. Vol ser metge.
Pilar Caron, 12 anys, de Barcelona. El seu pare treballava a les indústries
de guerra a Catalunya. Evacuada de la Barceloneta durant els
bombardejos. Vol ser actriu. Té una cal·ligrafia magnífica.
Otilia Carrete, 10 anys, de Bilbao. El seu pare és mort; la mare està
refugiada a Barcelona. Vol fer carrera comercial.
Carmen Casal, 13 anys, d’Astúries. El seu pare és miner. Vol ser
taquígrafa.
Julián Casanova, 12 anys, de Madrid. El pare va morir al front; la
mare està desapareguda. El vam evacuar d’un orfenat per a fills de
soldats. Vol treballar en un transatlàntic.

Domingo Cerdá del Carmen, 12 anys, de Madrid. El pare és mort; la
mare va col·laborar amb l’exèrcit republicà. Vol ser soldat.
Guzmán Cueto, 7 anys, de Madrid. El seu pare, coronel republicà,
va estar a la batalla del Nord, però amb la caiguda de Bilbao va ser
afusellat. La seva mare és en un camp de refugiats a França. Ens va
suplicar que ens enduguéssim la seva canalla. Vol ser maquinista.
Aquilino Díaz, 7 anys, d’Astúries. La seva mare va morir en un bombardeig;
el pare no sabem on és. Ha perdut un germà durant l’evacuació.
Vol ser xofer.
Juan Díaz, 10 anys, de Sant Sebastià. Els pares treballen a les indústries
de guerra.
María Teresa Diego Soto, 12 anys, d’Astúries. Vol ser modista.
Orlando Diego Soto, 14 anys, d’Astúries. No ha rebut cap notícia
del seu pare. La mare treballa amb nosaltres a la colònia. Vol ser
mecanògraf.
Enrique Esardero Martínez, 4 anys, de Madrid. El seu pare és al
front, sense notícies des del març del 1937. Tímid i callat. Tenia una
germana a la colònia.
Manuel Esteve, 12 anys, de Barcelona. El pare va morir al front; la
mare va morir d’una pneumònia durant la guerra. Vol ser mecànic.
La seva germana Carme és a la colònia. Vol ser modista. I encara té
una altra germana, l’Emilia, que vol ser mecanògrafa, i la Dolores,
que vol ser dissenyadora de roba d’alta costura.
Alfredo Feliu, 14 anys, de la província d’Osca. El pare és mort, la

mare és al camp de refugiats de Polo, on va ser rescatat. Vol ser aviador
i viatjar molt.
Antonio Feliu, 9 anys, d’Osca. Tenia el pare i tres germans mobilitzats
al front. Vol ser aviador i fer cercles al cel.
Ramona Feliu, 11 anys, de la província d’Osca. El pare i tres oncles

van ser al front, sense notícies d’ells. Evacuada d’un camp de refugiats
a França per les males condicions psíquiques que presentava.
Amb només una setmana ja va mostrar símptomes de recuperació.
Vol ser mestra d’escola.
Emilio Fernández, 14 anys, d’Astúries. El seu pare, miner, va morir
al front; la mare també és morta. Vol ser miner, com el pare, per qui
sempre mostra una gran admiració.
Lola Fernández, 11 anys, d’Astúries. El seu pare està empresonat a

Gijón. Vol ser mestre, però diu que no vol estudiar!
Luis Fernández, 5 anys, d’Astúries. El seu pare estava lluitant al front
però no en tenim notícies d’ençà que va ser evacuat amb el seu germà
i la mare. Li agradaria ser mariner.
Belarmino Fernández Alonso, 12 anys, de Gijón. Vol ser mecànic
d’automòbils.
Jesús Fernández Alonso, 7 anys, de Gijón. El seu pare era miner.
Un dels seus germans va morir al front. Va estar amb la mare i altres
germans en un refugi de Sabadell en molt males condicions abans de
venir a la colònia. Vol ser metge.
Marcelino Fernández Alonso, 14 anys, de Gijón. El pare era miner;
la mare va ser evacuada amb ell a Barcelona. Vol ser mecànic.
José Fernández García, 10 anys, d’Astúries. La mare viu en un refugi
a Vic, el pare, miner, va morir al front. Vol ser aviador.
José Luis Fernández Mallo, 10 anys, de Cobaron. El seu pare va morir
a la guerra.
Florentino Fernández Ugle, 8 anys, de Gijón. Els seus pares són a
Astúries.
Marcelino Fernández Ugle, 6 anys, de Gijón.
Nuri Fornaguera, 11 anys, de Barcelona. Els seus pares són professors
a la nostra colònia. Vol ser mestre, com ells. Té una germana
aquí, la Montserrat, de 13 anys, que ajuda la mare a preparar les
classes.
Joaquín Freitas, 5 anys, de Lleó. El pare va morir al front. Vol ser
mecànic aeronàutic.
Felipe Garaeta Marmisa, 16 anys, de Madrid. Agradable i intel·
ligent. Vol ser mecànic.
Alfonso García, 9 anys, d’Astúries. El seu pare treballa a Barcelona,

però no pot mantenir els seus fills. Vol estudiar química, com el seu
germà Julio, també a la colònia.
Carlos García, 6 anys, de Madrid. El seu pare és al front. Vol ser
aviador.
Josefa García, 14 anys, d’Astúries. El seu pare és un químic que ara
treballa en un menjador a Barcelona. Vol ser infermera.
Margarita García, 6 anys, de Barcelona. El seu pare no pot treballar
per una ferida a la cama. Vol ser modista.
Olívia García, 7 anys, d’Astúries. La mare és morta; el pare treballa
en un molí de farina. Vol ser modista.
Vicente García, 13 anys, de Gijón. El pare era carnisser, no en té cap
notícia d’ençà que va ser mobilitzat. Va estar quatre mesos en una
colònia a prop de Barcelona en males condicions, amb un sol àpat
al dia. Vol ser xofer.
María García Caldillo, 9 anys, de Madrid. El seu pare era al front,
sense notícies d’ell. Li agradaria ser ballarina.
Rafael García Caldillo, 7 anys, de Madrid. No sap llegir ni escriure,
però diu que li agrada dibuixar i vol aprendre també a escriure. Li
agradaria ser aviador.

Joaquín García Llop, 9 anys, de Barcelona. El seu pare no pot treballar
perquè té un cama destrossada. Vol estudiar i obrir una botiga.
Petra García Plaza, 14 anys, de Madrid. El seu pare treballa a l’estació
del Nord de Madrid. Vol ser infermera o modista.
Teresa García Plaza, 8 anys, de Madrid. Vol ser modista.
Antonio Gómez, 14 anys, de Madrid. El pare va ser xofer al front;
la mare, infermera. Evacuat el 1937 de Madrid. Vol ser mecànic
d’automòbils.
Cristina Gómez, 10 anys, de Madrid. El pare ha treballat a les indústries
de guerra a Barcelona i la mare vivia refugiada a la capital
acatalana. Vol ser taquígrafa.
Finita Gómez, 5 anys, d’Astúries. El pare és mort; la mare està refugiada.
Vol ser artista, però no sap si musical o teatral.
Pablo Gómez, 7 anys, de Madrid. No sap on són els pares tot i que
explica que el seu pare estava al front. Li agradaria ser mariner. El
seu germà, Vicente, de 8 anys, vol ser xofer de grans camions com els
que ha vist a Espanya.
Pedro Gómez Baranda, 10 anys, de Madrid. De gran vol ser
xofer.
Antonio González, 9 anys, de Barcelona. Escriu contínuament als
seus pares, sense resposta.
José González, 5 anys, d’Astúries. El pare està empresonat a Astúries;
la mare és en un camp de refugiats a Baiona. Vol ser xofer i viatjar
molt.
José Manuel González, 6 anys, d’Astúries. El seu pare és al front de
Lleida; la mare viu a Astúries. No sap què vol ser de gran.

Ramon González, 12 anys, d’Astúries. El pare està desaparegut; la
mare treballava en condicions miserables a Baiona fins que va entrar
com a personal de la nostra colònia. Vol ser aviador.
Eduardo González de la Cruz, 9 anys, d’Astúries. El pare va lluitar
al front de Terol, no en té notícies. La mare va morir fa anys. Vol ser
metgessa.

Carmen Gual, 12 anys, de Barcelona. No sabem on té els pares. Vol
obrir una botiga de moda.
Núria Gual, 10 anys, de Barcelona. Els pares estan desapareguts. Li
agradaria ser modista o mecanògrafa.
Luz Guerra, 2 anys, de Màlaga. El seu pare era comisario a Màlaga.

Rosita Guerra, 8 anys, de Màlaga. Vol ser infermera. El seu germà,
Alfredo, que també és a la colònia, vol ser aviador.
Andrés Guirán Flores, 7 anys, d’Almeria. El pare treballa a les indústries
de guerra; la mare viu a Barcelona. Vol ser mecànic aeronàutic.
José Hernández, 10 anys, d’Aragó. Els pares treballen a les drassanes
de Barcelona. Vol ser aviador.
Magdalena Julián, 7 anys. La vam trobar a Barcelona i diu que el seu
pare va anar al front tot i que no sabem on és en aquests moments;
la seva mare viu a Barcelona, però la nena no en sap res. Vol ser
modista.
Juan León, 7 anys, de Sevilla. El seu pare es va quedar a Figueres
durant l’evacuació perquè no volia abandonar el país i lluitar fins al
final. No en sabem res. No vol tornar al camp de refugiats francès ni
tan sols per estar amb la seva mare. Vol ser xofer.
Manolín León, 5 anys, de Sevilla. El seu pare ha desaparegut. Vivia
amb la mare en un miserable camp de refugiats francès. Vol ser xofer
o bé mecànic.
Lorenzo Lobato, 10 anys, de Santander. El pare ha estat empresonat
a Santander i la mare ens escriu cartes, on ens diu que no es pot fer
càrrec dels seus fills. Espera un dia ser xofer o mecànic.

Aurora López, 11 anys, de Bilbao. El pare és militar, la mare, mestressa
de casa. No sap on són els pares, però creu que encara són a
Espanya.
Delfina López, 5 anys, d’Astúries. El seu pare va morir al front d’Oviedo;
la mare era en una colònia de refugiats a Sabadell. Vol ser modista.
Francisco López, 9 anys, d’Astúries. El pare treballava en una fàbrica
d’acer. Vol ser pastisser tot i que la seva germana diu que ha de ser
metge.
Segundo López, 6 anys, d’Astúries. El pare va morir al front; la mare
viu refugiada a Terrassa. Vol ser xofer.
José Luis Lorenzo, 13 anys, d’Astúries. El seu pare és un miner que

ara és al front, però ni ell ni la mare no en saben res. Vol ser metge.
Marcelino Lorenzo García, 11 anys, d’Astúries. El seu pare, miner,
va ser traslladat al front. No en sap res actualment. Vol ser aviador.

Natividad Macaya, 14 anys, de Bilbao. Els pares podrien estar malalts
en algun hospital. Li agradaria ser model.
Segunda Macaya, 8 anys, de Bilbao. Els pares estan internats en un
hospital. Vol ser modista.
Begoña Margalet, 13 anys, de Lamiaco. El seu pare va morir a la
guerra i la mare no se sap on és. Vol ser assistenta en alguna casa.
Luciano Maroto, 8 anys, de Madrid. El pare és mort, però no sabem
si va morir els primers dies de la guerra o abans. No tenim notícies
de la mare. Vol ser enginyer, mecànic o conductor. Té una germana,
Concha, de 14 anys.
Manolita Maroto, 5 anys, de Madrid. El pare és mort.
María Maroto, 10 anys, de Madrid. El pare és mort; la mare, perduda.
D’una família molt pobra, va viure pels carrers durant la guerra.
Va ser evacuada de Barcelona i va anar a parar a un camp de refugiats
a Agen fins que va ser apadrinada. Mostra una gran voluntat
per aprendre. Encara no té clar què vol ser quan sigui gran, diu que
modista o mestra d’escola.
Rosaria Marquis, 7 anys, de Lleida. El pare va morir just quan van
arribar evacuats a Barcelona el març del 1938. Vol ser modista. La
seva germana, Teresa, de 10 anys, vol ser professora.
Antonio Martínez, 13 anys, de Bilbao. El seu pare va morir durant la
guerra. La mare viu a Biscaia, és «desesperadament pobre».
Eduardo Martínez, 10 anys, de Sant Sebastià. El seu pare ha estat
empresonat. Vol ser pilot.
Francisco Martínez, 15 anys, de Madrid. No sabem on són els seus
pares. Vol ser mecànic.
Juanita Martínez, 11 anys, de Madrid. Els pares estan desapareguts.
Vol ser modista i fer vestits per a escolars.
Miguel Martínez, 7 anys, d’Irun. La mare va morir durant la guerra;
el pare treballava al port de Barcelona. Va marxar d’Irun quan va
caure en mans dels feixistes. No sap llegir ni escriure, però en va
aprenent. Vol ser aviador o mecànic d’avions.
Tomás Martínez, 10 anys, de Bilbao. El seu pare va morir durant la
guerra a causa de l’explosió d’una bomba en un tanc i el seu germà és
en algun camp de refugiats a França. La mare viu a Bilbao. Vol ser pilot.
Pilar Martínez Yubero, 10 anys, d’Irun. El pare treballava a Barcelona,
a Assistència Social; la mare va morir en un bombardeig. Vol
ser mecanògrafa.
Emilio Mata, 11 anys, de Barcelona. El pare és bomber. Un germà ha
estat empresonat pels feixistes. Vol ser artista.
Ángel Matesary, 11 anys, de Madrid. El pare va morir al front; la
mare treballa en un hospital a Madrid. Evacuat el 1937. Vol ser
aviador.
Ángeles Mediavilla, 11 anys, de Madrid. El seu pare va ser detingut
pels feixistes a Saragossa i no se n’ha sabut res més des d’aleshores.
La mare treballava en una fàbrica de guerra a València. Alegre i molt
viva, li agrada cantar i ballar i tocar el piano. Vol ser modista.
Dolores Méndez, 5 anys, d’Astúries. El seu pare treballava en hospitals
militars a Astúries, però la seva esposa diu que no en sap res des
de fa temps. A la mare li agradaria que la Dolores fos modista.
Manuel Menéndez, 7 anys, d’Astúries. El seu pare va morir al front
d’Oviedo. Té dos germans, ara mateix a Rússia. Vol ser mecànic.
Teresa Mingo, 11 anys, de Bilbao. El pare va morir al front; la mare

viu a Bilbao. Vol ser professor d’idiomes.
Libertad Monforte, 4 anys, de Tarragona. El seu pare treballava en el
servei de transports de guerra; la mare va morir durant la guerra. La
seva casa va quedar destrossada en un bombardeig.
Maria Monforte, 12 anys, de Tarragona. El pare treballava a les indústries
de guerra; la mare va morir durant la guerra. Sap llegir i
escriure, vol ser mecanògrafa.
Conchita Monsol, 7 anys, de Barcelona. Vol ser modista.
Pilar Monsol, 5 anys, de Barcelona. Els pares col·laboren amb nosaltres
a la colònia.
José Joaquín Montalbau, 11 anys, de Bilbao. El pare ha estat empreles
sonat; de la mare, no se’n sap res. Vol treballar de comptable en una
oficina.
Mercedes Montes, 10 anys, de Madrid. El pare era a Astúries lluitant
contra els feixistes, però d’ençà de la caiguda d’aquesta regió no en
sabem res. Vol ser artista de cinema.
Antonio Moreno, 7 anys, de Madrid. El pare viu a Madrid; la mare,

en un refugi a Barcelona. Vol ser aviador, com la majoria de nens
evacuats de Madrid.
Gloria Moreno, 13 anys, de Pamplona. Els seus pares són a França i
desitgen marxar amb la filla a Mèxic.
Gloria Mulero, 8 anys, de Madrid. El pare era al front i no se’n tenen
notícies. Vol ser modista.
Eugenio Muñoz, 9 anys, provinent de Barcelona. Diu que el seu pare
era al front i que la seva mare deu estar en mans dels feixistes. Vol
ser metge.
Francisco Muñoz, 10 anys, de Barcelona. El pare era al front, la mare
treballava com a infermera en un hospital militar. Vol ser mecànic
aeronàutic.
Josefa (Pepa) Navarro, 16 anys, de Madrid. Evacuada el 5 de maig
del 1937. Responsable. Ajuda molt a la casa, sobretot atén els més
petits. Vol ser hostessa de vol. Té dos germans a la colònia.
Pilar Navarro, 6 anys, de Madrid. No en sabem res dels pares.
Santiago Navarro, 13 anys, de Madrid. El seu pare va ser ferit i traslladat
a un hospital de Madrid i no en sabem res més. Vol ser aviador
però diu que «mai per tirar bombes contra dones i nens».
Ángel Novo, 14 anys, d’Astúries. Sense notícies de la família. Vol ser
mariner.
Pilar Orviz, 10 anys, d’Astúries. El seu pare ha estat fet presoner;
la mare està desapareguda. Vol ser dependenta en una gran botiga.
Ceferino Pana, 14 anys, d’Astúries. Ha treballat en una barberia.
Faustino Pana, 12 anys, d’Astúries. El seu pare és miner. Vol ser
aviador.
Margarita Peña, 5 anys, d’Aragó. El pare va morir a la guerra; la
mare, abans de començar el conflicte. Vol ser mestra d’escola.

Clementina Peino Paneda, 5 anys, de Gijón. El seu pare era sabater.
Evacuada de la seva terra, va estar uns mesos a Barcelona, però davant
la manca de llet, va ingressar a la nostra colònia.
Pablo Peña, 9 anys, d’Aragó. Vol ser mecànic.
Mari Carmen Pinacho, 6 anys, de Sant Sebastià. El seu pare està empresonat
a Bilbao. Vol ser cuinera perquè diu que la seva mare és
molt bona cuinant. Una de les nenes més precioses de la colònia.
Carlos Pinilla, 11 anys, de Madrid. El pare va morir en els primers
dies de la guerra. Vol ser enginyer o mecànic.
Florencio Pinscho, 13 anys, de Sant Sebastià. Va arribar a Catalunya
a través de França i després va viure en un refugi a Girona fins que va
ser evacuat a França quan Girona va caure. Vol ser enginyer.
Ángel Pons, 7 anys, d’Aragó. El pare era al front. Vol ser mecànic
aeronàutic.
Manuel Pons, 6 anys, de Saragossa. El pare era al front. Vol ser moliner,
com el seu pare.
Juan Portugués Acosta, 13 anys, de Múrcia. El pare treballava a les
indústries de guerra; la mare és a Barcelona. Va arribar a la colònia
en un estat de salut molt delicat. Vol ser mecànic aeronàutic.
María Carmen Prat, 7 anys, de Barcelona. El pare era mariner, però

va desaparèixer durant la guerra. Vol ser mestra d’escola, com la mare.
José Quesada, 13 anys, de Madrid. El pare és mort i la mare no l’hem
localitzat. Vol ser comptable en una oficina.
José Ramón Quiros, 14 anys, d’Astúries. El seu pare és paleta, ha
treballat en la construcció de fortificacions; la mare està refugiada a
Barcelona. Vol ser mecànic aeronàutic.
Patricio Redondo Serna, 13 anys, de Madrid. El seu pare ha quedat
invàlid, ara viu a Montserrat; la mare ha treballat a les indústries de
guerra a Madrid. Vol ser doctor.
Raimundo Revuelta, 10 anys, d’Amorebieta. Fill de fabricant de cigarretes
i de mestressa de casa. No es pot comunicar amb els seus
pares. Vol ser soldat, com el seu pare durant la guerra. A la colònia hi
ha també els seus germans, Pedro, José Luis i Rosa.
Lolita Robles, 4 anys, d’Astúries. El seu pare és mestre d’escola tot i
que va ser mobilitzat al front.
Ángel Rodríguez, 8 anys, de Madrid. No sap res dels pares d’ençà
que ha estat evacuat a França. Vol ser conductor de trens.

Carmen Rodríguez, 3 anys, de Madrid. El pare era al front; la mare
treballava a les indústries de guerra a Barcelona. La nena més petita
de la colònia. Tímida i malenconiosa.
Isabel Rodríguez, 5 anys, de Madrid. El pare era al front.
Isabel Rodríguez, 10 anys, de Madrid. No se sap on són els pares.
Vol ser infermera.
Juan Rodríguez, 14 anys, de Madrid. No sabem on té la família. Vol
ser mecànic aeronàutic.
María Rodríguez Suárez, 13 anys, d’Astúries. No en sabem res dels
pares: ell va lluitar al front asturià; ella va ser evacuada a Barcelona.
Vol ser modista.
Abelardo Rondono, 6 anys, de Madrid. Els seus pares van morir al
començament de la guerra. Vol ser xofer.
Celia Ruiz, 7 anys, d’Osca. Té els pares refugiats.


Luis Ruiz, 12 anys, de Sant Sebastià. Sabem que la seva casa a Donosti
va quedar destruïda durant la guerra.
Paca Ruiz, 6 anys, de Santander. El pare va morir en un bombardeig
a Gijón; la mare treballa a Barcelona, on vivia com a refugiada. Li
agradaria ser mecànica.

Antonio Ruiz de la Fuente, 7 anys, de Barcelona. Els seus pares van
ser empresonats durant la guerra i no en sabem res des d’aleshores.
Vol ser mecànic aeronàutic.
Pepito Sagastume, 13 anys, de Sant Sebastià. La manca de notícies
de la seva família el preocupa molt, ja que només ha rebut dues cartes
fins ara. Vol entrar a les forces aèries.
Fernando Sainz, 13 anys, de Madrid. El pare treballava a les indústries
de guerra. Vol ser electricista.
Josefina Salinas, 14 anys, d’Astúries. Els seus pares van ser evacuats
a Barcelona el 1937. Vol ser mecanògrafa.
Aquilino Sánchez, 10 anys, de Santander. No sabem on són els pares.

Li agrada molt la mecànica.
Rafael Sánchez, 10 anys, d’Astúries. El pare està empresonat; de la
mare, no se’n sap res. Els ha escrit moltes vegades, sense resposta. Vol
ser mecànic aeronàutic.
Mercedes Sánchez, 11 anys, de Barcelona. Els pares estan desapareguts.
Vol ser modista.
Regina Sánchez, 14 anys, d’Astúries. El seu pare és miner però d’ençà
que va ser evacuada de la seva terra no ha tingut notícies dels seus
pares. Vol ser modista.
Feliciana Sánchez González, 13 anys, de Bilbao. Els seus pares són
morts. Vol ser acròbata!
Feliciana Sánchez Peña, 10 anys, de Bilbao. El seu pare és en una
presó espanyola. Vol ser venedora.
Virginia Sanpedro, 14 anys, d’Astúries. Vol ser telefonista.
Luisito Santamaría, 14 anys, de Begoña. El seu pare, linotipista, ha
estat empresonat; la mare viu a França. Vol ser enginyer. El seu germà,
Ramón, també és a la colònia.
Esther Sellarés, 9 anys, de Barcelona. Sense rastre dels seus pares.

Juan de Sola, 13 anys, de Madrid. El pare va desaparèixer en els primers

dies de la guerra; la mare viu en un camp de refugiats francès.
Vol ser metge.
América de Sola Marcos, 13 anys, de Madrid. Molt viva. Vol ser infermera.
Tenia dos germans i dues germanes a la colònia.
Miren Sorne Urrutia, 11 anys, d’Erandio.
Emilio Suárez, 10 anys, d’Astúries.
Margarita Suárez, 9 anys, d’Astúries. El pare va morir en un bombardeig
a Astúries; la mare continua a la seva terra tot i que no en
sabem res des del setembre del 1937. Desitja ser adoptada per un
padrí nord-americà.
Maruja Talavera, 12 anys, d’Andalusia. El seu pare va morir els primers
dies de la guerra, la mare està desapareguda.
Antonio Teresa, 13 anys, de Bilbao. El seu pare era comandant de
l’exèrcit republicà espanyol. No sabem on és la mare. Té moltes ganes
d’estudiar.
Manuel Torno, 8 anys, d’Astúries. El seu pare és mariner; no en sap
res d’ençà que el noi va ser evacuat. Vol ser mariner.
José Luis Tovar, 11 anys, de Pasajes. No sabem on són els seus pares.
Vol ser fuster.
Ramón Uriarte, 12 anys, de Bilbao. La mare des de Bilbao escriu que
està bé; el pare està empresonat. Vol ser aviador.
Ulpiano Valdés Martínez, 14 anys, de Gijón. Vol ser mecànic
d’automòbils.
María Vega, 14 anys, d’Astúries. El pare és al front. Vol ser escenògraf.
José Velasco, 12 anys, d’Astúries. El pare va morir a la guerra; la
mare no se sap on és. Vol ser mecànic.
Dolores Vergés, 8 anys, de Barcelona. El pare és al front. Li agradaria
ser modista.
Maria Vergés, 5 anys, de Barcelona. El pare és al front. La mare ha
enviat la criatura a la colònia perquè sota els bombardejos no pot
aconseguir menjar per a ella.
Carmen Vidal, 8 anys, de Madrid. El pare és mort i sense notícies de
la mare. Vol ser modista.
Margarita Vidal, 12 anys, de Barcelona, tot i que sempre han viscut
a Madrid. El pare va morir al front; la mare treballa de modista a
Madrid. Diu que vol ser modista com la mare, però no vol fer roba
per als soldats.
Diego Vila, 10 anys, de Madrid. El seu pare treballa a la companyia
de tramvies de Madrid. Vol treballar en una fàbrica d’armes fins que
s’acabi la guerra i aleshores dedicar-se a tocar el violí.
Gustavo Villaverde, 12 anys, d’Astúries. El pare ha mort al front; la
mare vivia refugiada prop de Barcelona. Vol ser mariner.
Justita Vivar, 7 anys, de Madrid. Va ser evacuada de Barcelona a
França en terribles condicions. És molt solitària. Li fan molta por els
avions, ja que està traumatitzada pels bombardejos. Vol ser modista.
Mario Zornoza, 13 anys, d’Alsasua (Navarra). El seu pare va ser afusellat
pels feixistes; la mare viu a França. Vol ser mecànic. És un dels
nois més sensibles i responsables de la colònia.
José María Zuriguila, 11 anys, de Madrid. El pare és mort, la mare
treballava a les indústries de guerra a Madrid. Va viure durant uns
mesos amb una família en una petita vila propera a Barcelona,
però davant la manca de queviures, va ingressar a la colònia. Vol
ser aviador, una petició comuna de tots els nens evacuats de
Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada