dilluns, 17 de desembre de 2012

XAVIER PLA, DE SIMENON A JOSEP PLA


El 2006 el professor de la Universitat de Girona, Xavier Pla, va guanyar els premis Octubre amb el llibre Simenon i la connexió catalana. El treball va ser publicat poc després per l'editorial 3 i 4. I som uns quants investigadors que ens dedicam a la novel·la negra que consideram aquest llibre com una fita, com un treball molt important.

A partir de la figura de l'escriptor belga, el pare del comissari Maigret, Pla va bastint el retrat d'alguns dels escriptors més importants de la nostra postguerra. Són escriptors molt sovint oblidats, que varen patir la duríssima postguerra, i que feren un esforç cultural brutal pel redreçament del país i per sobreviure. Noms com Rafel Tasis, Ferran Canyameres o Manuel de Pedrolo apareixen per aquestes pàgines juntament amb periodistes, pintors i dos tòtems de la nostra cultura, Carner i Pla. Va ser la fixació de Xavier Pla per la figura de l'homenot autor de El quadern gris el que va motivar aquest llibre que és de consulta obligatòria per a tots els que vulguin saber quelcom de la intel·lectualitat a la nostra postguerra i per als que vulguin analitzar com és la recepció literària de la novel·la negra a casa nostra a les beceroles del gènere.

I aprofitant que vaig passar per Girona vaig entrevistar Xavier Pla, però no per parlar del llibre sinó per escatir una mica què és la càtedra Pla que la universitat de Girona ha dedicat a l'escriptor i que ja comença a donar els seus fruits. Us la deixo aquí per si a algú li ve de gust.

“L’Obra Completa de Josep Pla és un monument literari”

Xavier Pla dirigeix la càtedra que estudia l’obra de l’escriptor empordanès

S.BENNASAR.
Xavier Pla (Girona, 1966), és el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, i segons alguns dels seus alumnes, un dels professors més engrescadors d’aquest centre del saber. Pla, que escriu habitualment a La Vanguardia i a El Temps, ha investigat sobre l’altre Pla i sobre escriptors catalans de postguerra.

-Què és la Càtedra Josep Pla?
-És una iniciativa de la Universitat de Girona per unir esforços amb la fundació Pla de Palafrugell i el Grup 62, on hi ha l’editorial Destino, que té els drets de l’obra de Pla en català i en castellà per crear una entitat amb tres potes destinada a donar a conèixer més i millor en Josep Pla. La Fundació compta entre altres coses amb la biblioteca donada per Pla en vida, el centre de documentació i l’exposició i representa el vincle de l’escriptor amb el territori; l’editorial representa un grup privat que col•labora amb dues institucions públiques per editar i fixar l’obra de Pla i la Universitat aporta els estudiosos, bàsicament filòlegs i historiadors, que treballen sobre Pla i el seu entorn.

-Sovint dieu que uns dels objectius és que l’obra de Pla estigui millor editada...
-És que les circumstàncies polítiques i històriques de l’època en què es va editar l’Obra Completa de Pla no són les mateixes que ara. L’Obra Completa és un monument literari fet i decidit per l’escriptor amb l’amistat de Vergés, però ara les coses han canviat i s’han de fer edicions i reedicions per als nostres temps i això vol dir revisar les obres, editar-les i discutir-les i també hi ha tot el llegat de la correspondència.

-Editar-la seria una tasca ingent, però molt interessant...
-Sí, és clar. Ja hi ha hagut algunes correspondències que s’han pogut fer i tenim les cartes rebudes per ell. Es diu que Pla era un solitari, però la seva correspondència és amb centenars de persones, des de cartes de lectors fins a les professionals i això és un material molt interessant. Però hi ha una feina a fer  que es entrar en contacte amb els seus corresponsals i establir la correspondència amb anada i tornada.

-Tornem per un moment a l’Obra Completa...
-Doncs això, no estic fent una crítica a com es va fer, perquè demostra que Pla era un escriptor amb una capacitat brutal de treball que tenia un editor que hi confiava, entre altres coses perquè els llibres es venien molt bé. Però és una Obra Completa curiosa perquè el primer volum que apareix era un inèdit que ja subratlla la singularitat: El Quadern Gris. Això no sol passar. Després hi ha una mescla de tot tipus de texts i alguns perden qualitat per la traducció i ara calen criteris més filològics perquè aquesta obra no pot ser fòssil. I a la vegada s’ha de mantenir l’Obra Completa viva, que ara es pot comprar a demanda, és a dir, que vulgui pot tenir els 45 volums.

-Pla és un escriptor que o s’odia o s’estima?
-Jo crec que el pas del temps el va modelant. Pla era un autor polèmic i ho va ser voluntàriament. És un escriptor independent i això ho va valorar molt. No formava part de capelletes i tenia un projecte des de jove i hi aposta com s’aposta a un cavall guanyador i com que era ambiciós això va xocar amb algunes maneres de fer. També és un escriptor ideològic i discuteix sobre les seves idees.

-I quin paper ocupa la fundació Pla?
-Un paper molt important perquè és un escriptor popular per bé i per mal, que sempre va tenir molts de lectors, des de 1925 fins al final de la seva vida i no especialment per la gent conservadora. Ell és de l’Empordà però no és local i té un coixí de lectors que fan que la seva sigui una literatura que trenca barreres. El que passa és que hi ha molta gent que coneix l’anecdotari de Pla on sempre fa mal paper, i la seva llegenda, i no l’ha llegit o ha llegit poca cosa. I la fundació el que fa és la divulgació de la literatura de Pla i dels seus temes, la gastronomia, el paisatge, la Costa Brava, el món dels pescadors. Fa una feina de divulgació molt important perquè a més a més incideix també en un aspecte molt important com és el turisme cultural.

-Independentment de Pla, recentment heu estat notícia perquè juntament amb Marta Pasqual heu trobat una novel•la inèdita de Joan Sales escrita amb Xavier Benguerel...
-Bé, en realitat fa anys que sabem que a Alcalà d’Henares, en un arxiu totalment kafkià, hi ha l’arxiu de la censura. Fa tres anys, investigant allà ja vaig trobar una versió de El mar diferent que la que va publicar Blai Bonet i ja se sap que buscant documentació d’altres autors de vegades surten sorpreses, sobretot cartes entre escriptors i editors i alguns tresors com aquesta obra, El patriarca, no publicada mai, escrita a quatre mans entre Sales i Benguerel, però sobretot per Sales, que mai no va ser autoritzada i per tant estava allà abandonada en la còpia única. És una novel•la molt interessant i jo crec que a més a més és bona i que seria bo que es publicàs.

1 comentari:

  1. Moltes gràcies! encara hi ha molta feina a fer sobre Pla! Jo he passat dies a la casa-museu de Palafrugell, on hi ha la magnífica biblioteca, estudiant. Molt interessant.

    ResponElimina