dimecres, 13 de febrer de 2013

LA BONA NOVEL·LA NEGRA, LA DE CASA

Avui vespre a Òmnium  Cultural es presentarà la col·lecció Crims.Cat, dedicada a la novel·la negra en català, una iniciativa de l'editorial Al Revés que dirigeix el professor Àlex Martín Escribà, un d'aquests herois contemporanis (és professor de català a la Universitat de Salamanca i amb això ja està dit tot!). En els darrers dies s'ha debatut per activa i per passiva sobre la invasió de novel·la nòrdica que està patint el país. Servidor defensa que el 80% dels títols nòrdics que arriben a les llibreries del país són dolents o pitjors. I a més a més, moltes d'aquestes novel·les només ens arriben en les seves versions castellanes.

Però sembla que dir que Stieg Lärson és un autor mediocre encara està molt mal vist. Doncs bé, em ratifico en l'opinió i a més a més recordo que la versió traduïda catalana no es va fer mai directament del suec, quan hi ha excel·lents traductors d'aquesta llengua, com per exemple l'amic Albert Herranz, sinó del francès. De Camilla Lackberg millor no parlar-ne. Per a mi és incomprensible el seu èxit i la promoció que es fa d'una autora que té molt més a veure amb Danielle Steel o amb Corin Tellado -amb tot el respecte pel gran nombre de lectures que tenen ambdues i per la incorporació a la lectura de molta gent- que no amb Dashiell Hammett o Raymond Chandler.

I recordar que al nostre país es publica novel·la negra de moltíssima qualitat i que molts llibres bons es queden sense publicar perquè les modes imposen nòrdics, vampirs o porno per a mares, tampoc no està gaire ben vist, continua essent un anatema. Idò no. La novel·la negra catalana passa per un extraordinari moment de forma pel que fa a la producció i això hi ha contribuït de forma notable aquesta nova col·lecció que entenc com a resultat d'un procés constant de creixement d'interès per aquest gènere literari que ha conrat tanta i tanta gent, però també La Negra de la Magrana, que va reprendre les seves activitats el 2010, o la publicació en els catàlegs generals de les editorials nostrades de títols de gènere des del 1999 cap endavant.

Passa que en aquest país nostrat practicam l'autoodi per sistema i l'autoodi cultural amb devoció. Ens creiem que qualsevol llibre vengut de fora és millor que el que feim aquí. I si du alguna d'aquestes etiquetes promocionals que asseguren que ha estat un èxit a molts països llavors encara més. Nosaltres només serem un país normal el dia que anem a Frankfurt a vendre i no a comprar, però això és quelcom que no han entès ni els editors, ni els agents, ni molts llibreters (i en tot hi ha les honroses excepcions que calguin). Passa que és més fàcil -i potser més rendible- comprar els drets de traducció de qualsevol obra que estigui en el main strem del moment que no capgirar les tendències i crear quelcom nou, que irradiï des del nostre país de cap al món. Per a la primera opció només calen diners per comprar els títols i creuar els dits esperant que te toqui la grossa. Per a la segona cal imaginació, treball i pensar a llarg termini. Si a més a més hi hagués una mica d'ajuda estaria bé.

Per això és tan important el que està fent Crims.cat. Una col·lecció de novel·la negra que és molt més -basta veure la seva pàgina web- que prioritza els autors de casa i els tracta amb la mateixa dignitat que els autors de fora. Aquesta és la clau. Ens hem de començar a creure que els nostres escriptors són millors que el 80% del que ens volen vendre de fora. I hem de fer un esforç entre tots per fer arribar la bona nova als lectors, que són els consumidors finals. Potser les coses canviaran amb un Estat propi, potser sí que tendrem més llibres en català a les nostres llibreries. Però abans hem de fer moltes coses i el camí de cap a la independència passa per subvertir els nostres paràmetres de consum cultural i arribar a una conclusió òbvia i que cau pel seu propi pes: els de casa som l'hòstia, en novel·la negra i en tots els altres gèneres literaris. Nosaltres ho sabem, però voleu dir que s'ho creuen els agents, els llibreters, la premsa i els polítics? Doncs per aquí ha de començar la feina.

1 comentari:

  1. Es pot dir més fort. Però més clar, segur que no.
    Gràcies per l'activisme constant, Tià.

    ResponElimina