dissabte, 12 de gener de 2013

LA DARRERA RESSENYA DE L'ANY A LLEGIR EN CAS D'INCENDI


‘Mindrä’, quan la fantasia és bona i en català"

cusso

La literatura catalana pateix, encara avui en dia, d’un mal bastant mal d’extirpar: el menyspreu de cap als gèneres literaris, que són la veritable fàbrica de lectors. Per un mal entès elitisme que ningú no sap d’on ve i que ho omplert les pàgines dels diaris i les aules de les universitats d’escriptors morts, poetes incomprensibles i narradors amb aires de filòsofs del segle XVII, la literatura popular ha estat bandejada del que teòricament haurien de ser els temples del saber i que també en aquest cas demostren el seu divorci del món real. Vol dir això que les Mercè Rodoreda, Carles Riba i altres monstres de la literatura han de ser bandejats de les nostres facultats? Evidentment que no. Simplement que és necessari que la universitat s’obri a la societat civil i també parli de novel·la negra, fantàstica, de ciència ficció, eròtica…
De motius per parlar-ne, no en manquen. Hi ha una llarga tradició catalana de novel·les de ciència ficció i fantasia (fins i tot hi ha la societat catalana de ciència ficció i fantasia que fan una tasca molt notable en la difusió del gènere), i ningú no pot negar la importància del gènere negre a casa nostra. Doncs bé, el 2012 ens va aportar un fet molt important: l’aparició de Mindrä, Els missatgers del Guardià de l’Est, de Biel Cussó, que ha comportat a més a més el naixement de l’editorial Croma, que es vol dedicar al gènere fantàstic en català.
El llibre ens explica la història de cinc nois (Roger, Ermengarda, els bessons Gaufred i Unifred i en Radulf) que viuen als Bosquets d’en Rauric, a un dels extrems de l’Est del gran continent i que hauran de salvar la humanitat contra un gran exèrcit robòtic que obeeix el guardià del Nord, que es vol fer amb el control de tot el planeta. Per aconseguir la seva missió els adolescents tendran l’ajuda de diferents pedres de poder: una permet volar, una altra respirar sota l’aigua, una altra córrer a grandíssima velocitat, una permet una força inaudita, una altra veure-hi a molta distància i la més important, la que equilibra l’energia Mindra i que serà una poderosa arma. I fins aquí el resum de l’argument, perquè no es tracta d’espatllar res.
En allò que destaca Cussó és en l’amplitud i precisió lèxica, imprescindible per poder acurar al màxim les descripcions del nou món imaginari que ens presenta i que demostra que té el cap molt ben moblat. Hi ha digressions i fins i tot algun canvi de focalització de personatge que serveixen per dilatar la història i acabar-li de donar un sentit de globalitat, a més a més de mantenir la intriga en suspens. El llibre està narrat en tercera persona i això permet al narrador anar construint molt bé els personatges, tot i que les relacions d’amistat entre els protagonistes podrien estar millor perfilades (per exemple hi ha una intuïció de certa gelosia entre els bessons, però no s’explota, igual que també està només insinuada una possible afecte més enllà de l’amistat de la noia envers el Roger). Però són petits entrebancs menors que són compensats amb molt encert per la presència dels personatges secundaris.
Cussó ha optat –cosa que és molt d’agrair- per no rebaixar el nivell d’exigència literària a una història on l’acció és trepidant i reclama els moments de repòs per passejar-nos pels paisatges del món que ha creat. Posats a fer, caldria fer descripcions més acurades dels robots, els enemics dels humans que han de protegir la pedra, i per ventura aprofundir més en els conflictes dels adolescents, que se’ns presenten massa nítids, sense parts fosques, però que en canvi ens captiven per la seva resolució en la missió que els ha estat atorgada.
En la redacció es nota perfectament el bagatge de lectures i visualitzacions de productes del gènere que té Cussó. Domina els recursos d’informació i les acceleracions i digressions de la història. Al final ens trobem amb un argument clàssic: un viatge iniciàtic per protegir la humanitat d’un gran poder. El que passa és que hi ha moltes maneres d’explicar-lo i aquí és on l’escriptor excel·leix: la creació del seu món, de les batalles i de les persecucions combina el rigor de Tolkien amb l’espectacularitat de Lucas (l’escena de les coves foradades en més d’un moment recorda la carrera de beines de l’Episodi I). El fet que els protagonistes siguin adolescents encara és un punt afegit, perquè entronca amb el nou públic generat per productes com Els jocs de la fam, i la manera de narrar audiovisual –s’hauria de pensar en la venda dels drets cinematogràfics de la història- fan que tengui moltes possibilitats. El llibre farà les delícies de tots els lectors adults que consumeixen habitualment fantasia (un públic molt gran i en constant expansió), però farà xalar encara més els adolescents. La seva considerable extensió no és cap entrebanc, al contrari, és un estímul per a la lectura –tenim el cas recent de la saga de Harry Potter i abans els llibres de les Cròniques de Narnia-. Això sí, a més a més del mapa que inclou el llibre seria recomanable un índex de personatges per facilitar la lectura, perquè alguns desapareixen durant moltes pàgines i de vegades costa recordar-ne el seu origen. En definitiva, un gran llibre de fantasia que reclama a crits l’aparició de la segona part.

Sebastià Bennasar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada