dilluns, 5 de novembre de 2012

EL PES POLÍTIC DE LES IMATGES


El pes polític de les imatges centra les exposicions a La Virreina i el Macba
Artistes en situacions conflictives
La Virreina dedica dues exposicions a dos dels fotògrafs israelians més prestigiosos, Aïm Deüelle Lüski i Miki Kratsman. El Macba inaugura una instal·lació dels iranians Tabatabai i Afrassiabi.
ANTONI RIBAS TUR BARCELONA | Actualitzada el 05/11/2012 00:00
Artistes en situacions conflictives
Artistes en situacions conflictives
"Els interrogants no només són en la representació de les imatges, sinó també en com es relacionen amb una situació històrica determinada i en quin és el nostre paper com a espectadors", afirmava Ariella Azoulay, la comissària de l'exposició que acaba d'obrir les portes a La Virreina, Aïm Deüelle Lüski. Imatges residuals. Fotografia documental en temps obscurs. Deülle Lüski és un dels fotògrafs israelians contemporanis més prestigiosos i, coincidint amb aquesta exposició, el centre en presenta una segona dedicada a un altre dels grans fotògrafs del país: Tal qual. A l'entorn de la fotografia de Miki Kratsman . El Macba també ha inaugurat una altra exposició sobre la càrrega política que es desprèn de la impossibilitat d'obtenir imatges. Filtracions , de Nasrin Tabatabai i Babak Afrassiabi, és, a més, la primera mostra d'aquests artistes iranians establerts a Rotterdam que es pot veure a l'Estat.

"La fotografia pot canviar la relació amb els esdeveniments, té un paper civil que permet reconstruir la resposta que s'ha donat a uns fets determinats", va dir Azoulay sobre les obres de Deüelle Lüski. El conflicte entre israelians i palestins centra les trajectòries dels dos fotògrafs que exposen a La Virreina, però aquest autor es posiciona abans de fer les fotografies. Ell mateix es fabrica les càmeres estenopeiques amb què treballa. Ho fa com a acte de resistència davant la fotografia tradicional i també per qüestionar el paper d'intermediari que l'aparell té respecte de la realitat: per això les càmeres tenen formes tan inusitades com una bóta de vi, un pa de pita i una esfera. A més d'aquestes, també està exposada la que ha creat per a Barcelona, amb forma de pilota de futbol. En crea una de diferent per a cadascuna de les sèries que fa. En aquestes càmeres la pel·lícula no està col·locada de manera vertical i, a més, l'autor no pot controlar el temps d'exposició.

El punt incòmode de les imatges

El mur que separa els territoris jueus dels assentaments palestins és el protagonista d'algunes de les imatges de Miki Kratsman, que reivindica el caràcter activista de les imatges. "Em sento còmode en el moment incòmode en què la imatge no té un punt determinat des del qual llegir-la i la podem llegir en un present continu", diu el fotògraf. L'autor ha fotografiat ciutadans amb els mateixos objectius que porten els avions de reconeixement no tripulats, com si fossin persones sospitoses. Kratsman també fa xocar en les seves fotografies la perspectiva periodística i la de l'arxiu. Una instantània d'una festa revela, també, els assistents desapareguts.

L'absència d'imatges també està dotada d'una forta càrrega política. Filtracions , l'exposició de Tabatabai i Afrassiabi, està basada en dos casos en què no s'han pogut obtenir les imatges desitjades. D'una banda, els artistes exposen les cartes que el cineasta Ralph Keene va enviar a la British Petroleum el 1951 per comunicar a la companyia que el documental sobre les seves explotacions petrolíferes a l'Iran que li havien encarregat era infilmable. I, de l'altra, exposen una llista hipotètica de les obres d'art occidental, des de Van Gogh fins a Jackson Pollock, que el xa va comprar per al Museu d'Art Contemporani de Teheran entre el 1977 i el 1978. Un any després, amb la Revolució Islàmica, la col·lecció va quedar reclosa als magatzems i des d'aleshores s'han exposat de manera parcial i amb comptagotes.

Per Tabatabai i Afrassiabi aquests dos moments reflecteixen el paper central que el petroli ha tingut en l'economia del país. Els materials provenen dels arxius de la British Petroleum, que va ser expulsada del país el 1951, i el Museu d'Art Contemporani de l'Iran i els artistes han convertit aquest material històric en material artístic. A més de les reproduccions de les cartes de Keene i l'inventari d'obres que han confeccionat, Filtracions inclou un vídeo en què els artistes han recreat la correspondència del cineasta i un altre sobre la visita que van fer enguany a la regió on s'hauria d'haver filmat el documental i on el petroli aflora de manera natural a la superfície. "La mostra analitza els processos de modernització de l'Iran en el context internacional i el posa en relació amb la modernitat a partir de les pràctiques artístiques", afirma Soledad Gutiérrez, la comissària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada