divendres, 2 de novembre de 2012

ÀLEX MARTÍN, GASTRONOMIA I NOVEL·LA NEGRA


La biblioteca Montbau de Barcelona va acollir el passat dilluns el final de cicle dedicat a gastronomia i novel·la negra. En aquesta ocasió va ser el professor de la universitat de Salamanca, Àlex Martín Escribà, l'encarregat de fer una conferència molt amena que va encapçalar amb una cita de Fuerbach que recorda que "som el que mengem" i que va titular "detectius en salsa".
Martín va recordar-nos que un dels principals mèrits de Vázquez Montalbán és el d'haver demostrat que "es pot ser d'esquerres i menjar bé" i va fer un recorregut important pels escriptors que després del barceloní han incorporat amb profusió la gastronomia a la novel·la negra.
Una de les coses més interessants de la xerrada va ser el fet que reclamàs que d'una vegada es canviï l'etiqueta de "novel·la mediterrània" per novel·la negra del sud o novel·la negra del desencant, per així poder incloure escriptors que comparteixen molts trets com puguin ser el cubà Leonardo Padura, el brasiler Rubem Fonseca, el xilè Ramon Díaz Etkerovic, el gallec Domingo Villar o el mexicà Paco Ignacio Taibo juntament als noms ja clàssics d'aquest tipus de literatura: el marsellès Jean Claude Izzo; el grec Petros Màrkaris i el sicilià Andrea Camilleri.
Martín es va centrar en l'obra d'aquests tres creadors per ensenyar-nos com els tres comparteixen el joc de la gastronomia i plaer, empren una geografia urbana i el recurs a la memòria, són testimonis del desencant, ofereixen una història alternativa i tenen una actitud política marcada i basada en el compromís. D'Izzo em va interessar especialment quan va afirmar que "en la gastronomia i en els ingredients que empren es pot seguir la història sencera de les migracions a Marsella".
El professor de Salamanca no es va oblidar de fer un recorregut per autors nostrats i va demostrar també com el tema de la gastronomia és molt més ampli del que ens pensem: des dels clàssics de la literatura policíaca fins a les novel·les de caníbals passant, per descomptat, per la cuina de la màfia. Una manera diferent de llegir i analitzar el gènere negre. I per descomptat no es va oblidar de recordar la lliçó d'antropologia en forma de recepta de paella de Los mares del sur de Vázquez Montalbán.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada