Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CANÇONS PER A UN DOCTORAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CANÇONS PER A UN DOCTORAT. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de novembre del 2012

EL MUR, VINT-I-TRES ANYS DESPRÉS

Hi ha qui hi va voler veure el símbol d'un nou món, i hi ha qui hi va intentar veure el fi de la història (i també ho era, el fi d'una part de la història i de tal com la coneixíem). Fa 23 anys va caure el mur de Berlín i és una de les imatges que tenc gravades a la retina, com un dels símbols de llibertat. 
El Mur de Berlin va ser denominat oficialment Mur de Protecció Antifeixista i va ser inaugurat el 13 d'agost de 1961 com a part de la frontera de la RDA fins al 9 de novembre de 1989. Es va crear sobretot per impedir el traspàs massiu de gent que fugia del comunisme durant la postguerra mundial. Tenia 45 quilòmetres que dividien en dos la ciutat de Berlin i va ser un dels símbols més coneguts de la Guerra Freda. Hi varen morir unes 270 persones intentant travessar-lo. Fins a la seva construcció Berlín havia estat la porta de cap a occident per a molta gent que no volia viure en països de l'òrbita socialista, alemanys i també polonesos i txecs.
Davant de la construcció encara queda per dictaminar el grau de responsabilitats de les potències occidentals que ho consentiren i si els seus serveis secrets sabien que Rússia construiria el mur, però és clar, hi havia el perill de la conflagració nuclear.
Al final de la seva època el mur tenia més de 120 quilòmetres, ja era de formigó armat, tenia una alçada de 3,6 megres i la frontera estava protegida per una tanca de tela metàl·lica, cables, trinxeres, un filferrat, 300 torres de vigilància i 30 búnkers.
Així doncs, la cançó per a un doctorat, aquesta




divendres, 2 de novembre del 2012

CANÇONS PER A UN DOCTORAT

I la cançó d'aquesta setmana, amb retard és aquesta del Bob Dylan, la banda sonora d'un diumenge de tardor molt especial


dimarts, 23 d’octubre del 2012

DE LA REVOLUCIÓ AL PRECARIAT

El post de cançons per a un doctorat d'aquesta setmana du dues peces incorporades: d'una banda la cançó Grândola, Vila Morena, de Zeca Afonso, la cançó que va servir per obrir les accions de la Revolució dels Clavells el 25 d'abril del 1974. Aquí el vídeo de la peça interpretat al magnífic film sobre la Revolució Capitães de Abril, de Maria de Medeiros. Una nova prova que la música i el cinema també tenen un lligam clar amb la història. 

















Però a Portugal les esperances d'aquell 25 d'abril semblen avui en dia molt llunyanes. Tot i això s'albira una nova contestació una nova manera de fer front a la crisi, una nova dignitat del poble portuguès que surt al carrer a protestar contra el fat que l'ha duit a aquesta crisi terrible. I aquesta revolució ja té el seu himne: Parva que sou, de Deolinda.
Dues cançons per fer història i per amanir una mica aquests dies de doctorat.
La deixo amb els subtítols en castellà...