dilluns, 15 d’abril del 2013


HISTÒRIA

La Barcelona catòlica, franquista i amiga dels nazis

La Fundació Carles Pi i Sunyer organitza cinc exposicions sobre la postguerra


"El paso del jefe supremo de la Policía alemana y de nuestras autoridades fue saludado con efusivas demostraciones de afecto en el curso del trayecto, especialmente en el pueblo del Prat de Llobregat, que había sido profusamente engalanado con colgaduras y banderas nacionales y alemanas. A la entrada de la población, en un arco de laurel, se daba la bienvenida a Herr Himmler. En la Plaza Mayor su paso fue aplaudido por numerosísimo público". Les cròniques periodístiques del 24 d'octubre del 1940 explicaven amb tot detall la visita de Himmler a Barcelona. Un dels homes més poderosos de l'Alemanya nazi -era el cap de tres milions de policies i un dels màxims assassins de masses de la història- havia arribat a Espanya per reforçar la col·laboració policial i buscar el seu peculiar Sant Grial.
Era una visita política i, fins a cert punt, esotèrica. La premsa oficial mostra una Barcelona que rep amb eufòria el dirigent nazi. És una Barcelona fins ara quasi inèdita, que es podrà veure en quatre exposicions organitzades per la Fundació Carles Pi i Sunyer, amb Mireia Capdevila i Eulàlia Pérez com a comissàries. Són un preludi: el gener del 2014, quan es compleixin 75 anys de l'ocupació franquista, s'inauguraràBarcelona en postguerra , la cinquena i més ambiciosa exposició.
Documentació inèdita
La primera exposició, Barcelona en postguerra. Una crònica fotogràfica,s'inaugura divendres i es podrà veure fins al 28 de setembre a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Com la resta de mostres, tot el material prové dels arxius municipals de la ciutat. La Fundació ha rescatat documents inèdits, com el cost del banquet oficial que va organitzar l'Hotel Ritz al Salón Crónicas de l'Ajuntament per honorar Himmler, o la minuta original del sopar de gala.
Mentre Hitler i Franco es reunien a Hendaia, Himmler es passejava per Montserrat convençut que allà hi trobaria pistes sobre el Sant Grial. El capitost nazi estava obsedit amb la idea que la relíquia li donaria poders sobrenaturals. Les noies de la Secció Femenina el van rebre amb clavells vermells al Prat i se li van oferir balls folklòrics al Poble Espanyol. Els mitjans franquistes detallaven la generositat del genocida: havia donat 25.000 pessetes per als damnificats d'unes inundacions.
Himmler recorria Barcelona amb la seva guàrdia oficial. Els seus soldats es movien en una coreografia perfecta. Tots anaven uniformats, amb la pistola a la cintura, i les botes lluents. Amb cada salutació i al crit de Heil Hitler , donaven un cop de taló.
"Va ser una visita curiosa en un context complicat", explica Francesc Vilanova, director de l'Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. França havia caigut dos mesos abans, l'agost del 1940, i aquell mateix mes va sortir d'Angulema (França) un tren amb 927 refugiats espanyols. El seu destí era Mauthausen. S'hi van quedar tots els homes més grans de 13 anys, les dones i els nens petits van agafar un altre tren cap a Hendaia. "S'escapa de la lògica de deportacions, perquè tots eren civils", assegura Vilanova. "D'altra banda -afegeix- pocs dies abans de la visita de Himmler havien afusellat el president Companys". Feia tot just vuit dies d'aquell consell de guerra il·legal.
"Amb les exposicions, volem mostrar una Barcelona que s'ha vist poquíssim i sobre la qual s'ha fet poca recerca. Fa tres anys que hi treballem", resumeix Vilanova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada