dilluns, 22 d’octubre de 2012

GUERRA CIVIL I LITERATURA (Diari Ara)


LITERATURA DE GUERRA
Calders, Sales i Tísner van ser soldats. No van voler que la guerra s'esborrés de les retines i van escriure sobre la seva experiència
Tres escriptors que van agafar les armes
SÍLVIA MARIMON BARCELONA | Actualitzada el 22/10/2012 00:00

AMICS I COMPANYS    Pere Calders i Tísner es van exiliar a Mèxic després de combatre en l'exèrcit republicà.   SOLDAT AL FRONT   Tísner vestit d'uniforme  en una fotografia del 1938.
Tots tres eren joves quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola: només tenien 24 anys. Idealistes i hàbils amb la ploma, van compartir el front i l'experiència de l'exili. Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner , van néixer el 1912, i quan Franco es va sublevar contra el govern republicà van decidir allistar-se com a voluntaris a l'exèrcit republicà. La seva experiència no va quedar restringida a les converses familiars ni oblidada en algun calaix. Tots tres van abocar les seves vicissituds i reflexions en tres llibres.

Joan Sales va escriure i reescriure anys després la novel·la Incerta glòria (1956). Pere Calders, des del mateix front, va explicar el que vivia en pròpia pell i a cop calent a Unitats de xoc (1938). Tísner va abocar les seves memòries a 556 Brigada Mixta el 1945 des del seu llarg exili mexicà. A tots tres els va marcar profundament el que van viure i veure a la Guerra Civil.

No volien que la guerra s'esfumés de la memòria. "Un daltabaix famosíssim, del qual encara no em sé avenir", va escriure Calders. Quan Sales va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1982 li va dir, afligit, a la seva dona, l'editora Núria Folch: "Dels soldats de Catalunya ningú no se'n recordava".

La reflexió dels vençuts
'Incerta glòria', un fris de la guerra i de la postguerra

El poeta, escriptor i editor Joan Sales (1912-1983), quan Franco es va alçar contra la República, es va presentar com a voluntari i va ingressar a l'Escola de Guerra de Catalunya. Abans, als 17 anys, es va convertir en un dels primers afiliats del Partit Comunista Català. El seu pas pel partit, però, va ser fugaç. Després de llegir El capital va escriure: "El marxisme és tronat, molt tronat; és la vulgaritat amb pretensions de filosofia".

"Sales és un personatge polièdric que va canviant", assegura el politòleg Roger Buch, un dels tres conferenciants de la taula rodona Llibres de guerra que va acollir el Museu d'Història de Barcelona amb motiu de l'Any Sales, Calders, Tísner. Ho va dir el mateix escriptor a la segona edició d' Incerta glòria : "Cada una de les parts d' Incerta glòria podria considerar-se com una novel·la sencera tant per la seva extensió com pel seu desplegament i, sobretot, pel fet de tenir cada una el seu protagonista propi; el de les dues darreres és el mateix home, però a 20 anys en l'una i a 50 en l'altra, i això fa -parlo, ai de mi, per experiència- que un mateix home sigui dos personatges ben distints". A Incerta glòria , Sales és la veu dels vençuts. L'escriptor va reescriure aquesta història de la guerra i de la postguerra fins pràcticament la seva mort. No és una novel·la propagandística ni pamfletària, i els personatges són complexos i contradictoris. "Hi surt tot", reflexiona Buch. La rereguarda, el front bèl·lic, les trinxeres, la fam, els bombardejos, les execucions, la traïció, els canvis de jaqueta, la fractura social, nacional i religiosa... "És una radiografia de l'ànima humana, una reflexió de la fragilitat de l'existència", diu la comissària de l'Any Sales, Calders, Tísner, Laura Borràs. Sales obre el capítol dedicat a la postguerra amb un homenatge a la mort de Companys. "Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau... Un es desperta de la seva joventut i li sembla haver tingut febre i desvari, però un s'arrapa al record d'aquell desvari i d'aquella febre, d'aquella tempesta tenebrosa, com si fora d'ella no hi hagués res que valgués la pena en aquest món. Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma, no visc més que de records", escriu. "Sales s'interroga molt sobre Déu, i sobre el fet que la vida és l'únic que tenim i perdre-la no té sentit", conclou Borràs.

Sales, en part, ha aconseguit el seu propòsit. Les seves imatges no s'esborraran de les retines. La productora Isona Passola ha comprat els drets d' Incerta glòria i el cineasta Agustí Villaronga té al cap portar-la a la gran pantalla.

El testimoni en directe
'Unitats de xoc', el dia a dia del soldat Calders

Pere Calders (1912-1994) es va presentar com a voluntari per anar a combatre en una unitat regular, el cos de carrabiners. "Nosaltres avorrim la guerra i si la fem és perquè ens obliguen a fer-la. L'instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels generals feixistes i a ésser tan implacables com ells. Però la guerra no ens agrada ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes, podem explicar a les nacions com n'és d'estúpida, de cruel i de bestial la guerra que ens donen com a bona els militars imperialistes", escriu. No és el Calders de Cròniques de la veritat oculta , però el seu agut sentit de l'humor també es percep en aquesta novel·la que escriu en directe des del front i que publica el 1938. "No estava fet per a la guerra, perquè l'uniforme em ballava pertot arreu", ironitza. "És un llibre que Calders escriu abans de la batalla de Terol. Descriu el llarg camí cap al front, un front al qual arriba quan ja no hi ha cap batalla", explica l'historiador Antoni Segura.

Unitats de xoc té un caràcter testimonial. No hi ha grans batalles ni episodis èpics, sinó que reflecteix el dia a dia d'un soldat. "És un llibre molt humà", comenta Borràs. Carles Riba, al pròleg de la novel·la, escriu: "El testimoni d'un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l'única condició -però ho és tot!- de mantenir la plenitud humana en el seu nivell més alt i pur".

"Calders vesteix uniforme però és antimilitarista", afirma Segura. "Es va afiliar al PSUC perquè defensava el dret a l'autodeterminaicó", afegeix l'historiador. "Calders era un combatent que ara estaria més feliç i més engrescat que ningú", conclou l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté.

L'experiència de la guerra fil per randa
'556 Brigada Mixta', el debut literari de Tísner

Avel·lí Artís Gener, Tísner, (1912-2000) va ser un soldat ras al front d'Aragó quan va esclatar la guerra. Amb 556 Brigada Mixta , Tísner va encetar la seva trajectòria literària, i hi va exposar a cop calent la seva participació com a voluntari en la Guerra Civil. La guerra va marcar el seu debut com escriptor. Ell afirmava que el relat el feia un combatent anònim, que el protagonista de la novel·la no era ell ni pertanyia a la Brigada Mixta. El cert, però, és que és una obra autobiogràfica i té un caràcter testimonial. "És una obra molt sincera perquè ell es posa dins la història i no amaga res", explica Solé i Sabaté. "Ell estava convençut que els altres havien guanyat la guerra, però que no estava perduda. El nostre motiu de lluita encara subsisteix", afegeix l'historiador.

Solé i Sabaté va ser amic personal de Tísner. "Tísner és un fabulador sempre", emfatitza l'historiador. "Quan li vaig corregir les memòries, li deia que alguna cosa potser no era possible i ell em contestava que ell ho havia viscut així i punt", recorda. " 556 Brigada Mixta és una novel·la amb molts excessos, una borratxera verbal, la llegeixes i el veus a ell", opina Borràs. Tísner va passar 26 anys d'exili a Mèxic. És allà on escriu la novel·la, tan intensa com ell. El seu mateix acrònim demostra com n'era, de polifacètic: T de traductor, I d'il·lustrador, S de soldat, N de novel·lista i de ninotaire, E d'enigmista i d'escenògraf, R de retratista i reporter. Una ànima inquieta que no va dubtar, com els seus dos contemporanis, a agafar les armes. Una experiència que va marcar l'obra literària i la vida dels tres escriptors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada