dissabte, 13 d’octubre de 2012

EL LLETER D'OHIO

Hi ha lectures i lectures. Les memòries, els dietaris, les notes apressades. Les entrades de blocs que es mantenen, tal volta els posts intel·ligents al facebook, alguna piulada del twitter. Serà tot material per a fer història? Ningú no ho pot saber, tot i que jo defenso que sí. Hi haurà veritat o només relats i maneres de contar aquesta veritat? No ho podem saber. Winston Churchill va guanyar el premi Nobel de Literatura per les seves memòries de la II Guerra Mundial. Eren realitat, eren ficció? O eren un altre desencert de l'acadèmia sueca, que aquell any no havia trobat cap desconegut escriptor antillà per premiar? Tot és possible a Estocolm, on a Henry Kissinger li varen donar el premi Nobel de la pau i sembla que no va haver-hi distincions. Sigui com sigui, ens haurem d'aplicar la màxima que li donaren a Indro Montanelli quan va entrar a treballar a una agència de premsa americana: "Has d'escriure perquè t'entengui el lleter d'Ohio". Vistes algunes obscures redaccions -pot ser fins i tot aquesta- molts no coneixien la norma o no ha prosperat. Per què hi ha llibres de teoria tan obtusos? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada