Joan Fuster desembarca a Barcelona
L'exposició 'Joan Fuster. Nosaltres els valencians (1962-2012)' arriba al Palau Robert
Joan Fuster va marcar els esdeveniments del País Valencià i també va marcar els del Principat. Però durant gairebé dues dècades, tant al nord com al sud s’ha viscut d'esquena al gran assagista, segurament els més important de la segona meitat del segle XX de la cultura catalana. Quan fa cinquanta anys de 'Nosaltres, els valencians', quan en fa noranta que va néixer Fuster i vint que es va morir, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i la Casa Joan Fuster de Sueca li han dedicat l'exposició 'Joan Fuster. Nosaltres els valencians 1962-2012', que ara arriba al Palau Robert de Barcelona. Fins el 17 de febrer del 2013.
L'exposició s'inaugura aquest vespre i ens descobreix la repercussió que 'Nosaltres, els valencians' va tenir en el país i en la trajectòria de Joan Fuster. El llibre, ben lligat a la història de l'edició a Barcelona, va ser el primer títol, fundacional, d'Edicions 62, que naixia aquell any gràcies a Max Cahner i Ramon Bastardas, dos joves inquiets i combatius des de la cultura, que van arribar lluny. Cahner i Fuster van ser amics essencials a partir d'aquella comesa, i avui és Edicions 62 i la Universitat de València que han reprès la publicació de l'Obra Completa de Fuster. N’han editat el volum tercer, que comprèn tot el treball seriat, el miler d'articles que Fuster va publicar a revistes i diaris com Serra d'Or, El Món, El Temps. L'Obra Completa va a cura d'Antoni Furió i Josep Palacios.
Però, tornant a l'exposició, es va inaugurar a València el febrer passat i té per comissaris Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon, membres de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, i Brígida Alapon, responsable de la Casa Joan Fuster de Sueca de Sueca. S'hi pot veure la correspondència, que és propietat de la Biblioteca de Catalunya, d’acord amb el testament de Fuster. Pérez Moragón explica: 'També hem volgut fer ressaltar la importància del seu llegat, que es conserva a la casa-museu de Sueca, especialment l’arxiu i la col·lecció d'art que tenia.' S’hi poden veure, doncs, obres que Fuster havia anat col·leccionant, sovint regals dels autors per a demostrar-li l'admiració que els mereixia. N'hi ha d’Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ràfols Casamada, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernández Mompó i més.
També s’hi mostra una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de 'Nosaltres, els valencians'. Segons dades d'Edicions 62, se n'han venuts 50.000 exemplars. Pérez i Moragón assenyala que és un nombre considerable, 'sobretot si tenim en compte que durant uns quants anys la censura va prohibir de fer-ne més edicions: després de la tercera edició, el llibre no es pogué reeditar fins el 1977'.
Un catàleg acompanya l'exposició i aporta una colla de respostes de l'època que va suscitar el llibre, entre el 1962 i el 1965. Amb articles de Miquel Tarradell, Joan Sales, Llorenç Villalonga. Fet i fet, nou textos d'autors contemporanis de Joan Fuster que van parlar del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada