dimarts, 11 de desembre del 2012

NOVEL·LES I TRANSICIÓ, LAS LEYES DE LA FRONTERA

L'estada gironina de finals de novembre va tenir com a conseqüència la possibilitat de passejar per la ciutat dels quatre rius. I una de les coses que vaig fer va ser comprar el llibre de Javier Cercas, Las leyes de la frontera i començar a llegir-lo a Girona mateix, molt a prop d'on hi havia el barri Xino que apareix a la primera part de la novel·la (de fet vaig començar a llegir el llibre al carrer de la Barca).
Cercas construeix un grandíssim retrat de la Girona (i la Catalunya) de la transició a través del personatge del Zarco, un quinqui que té setze anys el 1978 i al qual s'ajunta el "Gafitas", un noi d'origen xarnego que canvia el bulling a què es sotmés a l'escola per la banda del Zarco i sobretot per Tere, la noia més guapa que ha vist mai.

Cercas s'inspira en la figura de Juan José Moreno Cuenca, "El Vaquilla", per oferir-nos una història de culpes, perdons, traïcions i expiacions que és el retrat de tota una generació i que és el perfecte contrapunt a Anatomía de un instante, el seu llibre anterior, en el qual disseccionava el Cop d'Estat del 23 F.
L'escriptor domina tots els recursos per anar dosificant-nos la informació a través d'un joc interessant: un narrador que és escriptor està fent entrevistes per reconstruir la vida del Zarco, un quinqui multireincident. Al final tot és un joc de mirades molt interessant que converteixen el llibre en un document fantàstic sobre la transició, en aquest cas a Girona, però que a la vegada és una grandíssima novel·la sobre la condició humana d'abast universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada