El reportatge sobre el llibre d'Eloi Vila que ha sortit avui al Diari de Balears.
Teófilo Trujillano, les cartes “mallorquines” des del front
El nou llibre d’Eloi Vila les recull amb 20 testimonis més de la Guerra Civil Espanyola
S.BENNASAR. La Guerra Civil Espanyola és una presència quasi constant a les llibreries. Hi ha aproximacions des del caire literari i moltes des de la història. Però possiblement una de les més humanes sigui el recull de testimonis directes. Això és el que ha fet l’escriptor Eloi Vila amb Cartes des del front, un aplec de lletres enviades des del front de guerra que ha publicat Ara Llibres a la seva sèrie H. Entre aquestes històries n’hi ha amb empremta mallorquina.
Tomeu Carrió, que està a punt de fer 58 anys, va veure la crida que feia l’escriptor per recollir aquests testimonis i va decidir enviar informació sobre les cartes del seu padrí, Teófilo Trujillano. “Mai no me vaig pensar que la seva història sortiria publicada, perquè pensava que en serien moltes, però al final n’Eloi ha decidit incloure-la”.
Així doncs, el llibre té un regust mallorquí, i és un regust agredolç. “El meu padrí va desaparèixer a la guerra amb 36 anys, va partir el 19 de desembre de 1938 i li va tocar viure la retirada. Ell vivia a Barcelona, al carrer de la Blanqueria i estava casat amb la meva padrina, catalana però filla de mallorquins de Sóller. Tenia dos fills, ma mare, que va néixer el 1929 i un tiet que va néixer el 1931. Ell era ferroviari del Clot i havia nascut a Ávila, o sigui que si la família hagués quedat allà hauria fet la guerra amb els de l’altre bàndol”. Així és com en Tomeu presenta el seu padrí.
Trujillano va enviar quatre o cinc cartes el gener del 1939 des d’un hospital de Girona, però la seva esposa només en va rebre dues i aquí es perden totes les pistes. La seva dona va guardar les cartes tota la vida des de que el 1939 va tornar a Mallorca i va viure primer a la Soledat i després a Sant Jordi. Va ser una vida duríssima i en el llibre de Vila es pot veure reproduïda una pàgina amb els objectes que Margarida Castañé va haver d’anar venent per sobreviure i complementar els minsos ingressos rentant la roba dels jornalers. Entre les coses de les quals es va haver de desfer hi havia l’aliança de casament i roba de Trujillano, “però ella sempre va guardar les cartes i moltes de vegades me les mostrava, ella sempre somiava que el seu marit tornaria qualque dia, i jo li vaig demanar que fossin la meva herència”.
En Tomeu Carrió ha fet passes per intentar trobar la memòria d’una família marcada per l’absència del marit o del pare. Va anar a l’arxiu de Salamanca i a Sant Cugat i no hi va trobar res, així que continua la incertesa sobre el padrí Trujillano. “Qui sap on pot ser, en plena fugida, per ventura és a una fossa comuna, o per ventura no està enterrat, o qui sap si va aconseguir arribar a França i va anar a Argelers. S’hauria de fer qualque cosa amb les fosses comunes i les proves d’ADN per treure a moltes famílies de la incertesa, això és el que jo voldria”.
Ara la memòria de Teófilo Trujillano ha quedat fixada a les pàgines de Cartes des del front i segons Carrió “és una manera de dir que es padrí i el record de la família estan a qualque banda, és una manera de fer que en Teófilo Trujillano no estigui tan perdut”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada