TARRADELLAS, DOCUMENT HISTÒRIC

L'editor Josep Poca treu a la llum, 'Carta en defensa pròpia', un document inèdit de Tarradellas

En aquesta missiva, el president carrega contra els militants d'ERC Joan Sauret, Antoni Xirau, Miquel Guinart i Joaquim Dardalló

ARA / ACN Barcelona | Actualitzada el 18/11/2012 12:11

Josep Tarradellas

L'editor Josep Poca (L'Espluga Calba, 1940) ha publicat 'Carta en defensa pròpia. Contra Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló' (Pagès Editors), una carta inèdita que Josep Tarradellas va escriure des de Saint-Martin-le-Beau als tres membres del Consell Executiu d'Esquerra Republicana de Catalunya. En el text, el president denuncia l'actitud de quatre destacats militants del partit (Joan Sauret, Antoni Xirau, Miquel Guinart i Joaquim Dardalló) després que ell es negués a muntar estructures d'estat catalanes a l'exili. L'editor ha assegurat que no pretenia fer "cap judici", sinó que simplement li va semblar que "valia la pena donar vot i veu" a una figura que sempre ha estat "molt discutida". L'escriptor i editor Josep Poca va col·laborar amb Josep Benet durant els últims anys de la seva vida que, precisament, va treballar molt la figura de Josep Tarradellas i s'hi va mostrar bastant crític. Va ser entre el seu material, doncs, que Poca hi va trobar la còpia d'un document mecanografiat i signat pel president a l'exili provinent de l'Arxiu de Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet.

A causa del mal estat d'aquella còpia (de més de 40 pàgines) i del fet que el redactat era "deficient", al principi l'editor va tenir una "certa mandra" a treballar el text, però quan es va posar a transcriure'l es va adonar que tenia entre mans un document "molt important".

Es tracta, doncs, d'una carta escrita per Josep Tarradellas des de Saint-Martin-le-Beau destinada als tres membres del Consell Executiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, residents llavors a França (Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló), en la qual el president denuncia l'actitud de quatre destacats militants del partit: Joan Sauret, Antoni Xirau, Miquel Guinart i Joaquim Dardalló.

En aquesta missiva, Tarradellas desmenteix acusacions, distorsions de la realitat i injustificades actuacions d'aquests quatre "vells amics", com els anomena, als quals titlla de "culpables" de la subordinació del partit i del deteriorament de la imatge de la Generalitat.

Tot i que l'autor assegura que "escriu amb serenitat", Poca no ho creu així: "L'exili va ser dur per tots plegats i el tema es va complicar quan el van nomenar president de la Generalitat a Mèxic. Tot i que va ser acceptat, sempre va trobar opositors que van discutir la legalitat del nomenament i altres que li van anar al darrere perquè creés un govern a l'exili. S'hi va negar rotundament", ha explicat Poca.

El 'contrasentit' de les estructures d'estat

Tarradellas pensava que crear unes estructures d'estat a l'exili "era un contrasentit", en paraules de l'editor, i per això s'hi va negar. Altres militants del partit van interpretar el gest com un "cop d'autoritarisme, un sentit d'egoisme" quan ell "en realitat, com descriu a la carta, l'únic que va pretendre és que amb el seu nomenament hi hagués una continuïtat del govern republicà, que la Generalitat tingués un reconeixement a fora", ha explicat Poca. Una de les persones que més va batallar en aquest sentit va ser Joan Sauret, una de les persones contra qui més carrega Tarradellas en aquest text.

Així, el president ofereix una "mostra de les actuacions dels seus opositors i evidencia la disparitat dels seus criteris, la feblesa de les seves conviccions, la manca de fidelitat a la ideologia del partit, ERC, del qual n'eren militants destacats". A més, Tarradellas "desvela les veritables i inconfessables intencions de seus oponents, donant a conèixer intimitats, converses particulars, comportaments poc edificants", segons el text de contraportada del llibre.

Josep Poca, que ha titulat la carta 'En defensa pròpia', ha explicat que quan Tarradellas "se sent acorralat, vol deixar constància de com han anat les coses" davant els membres del Consell Executiu del partit i per això escriu la carta.

L'editor ha assegurat que no pretenia fer "cap judici", sinó que simplement li va semblar que "valia la pena donar vot i veu" a una figura que sempre ha estat "molt discutida". "Simplement exposo el que he trobat, cadascú ha de ser prou madur per madurar-ho". Poca ha advertit que personalment dubta que tot el que dius Tarradellas sigui fals, "pot ser exagerat o una visió subjectiva, però no una falsedat", ha conclòs.