ENTREVISTA A TONI CRUANYES A L'AVUI

Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) és periodista, expert en política internacional i una de les cares conegudes per als espectadors de Televisió de Catalunya. Exdirector adjunt de l'Avui, va concebre
la idea d'escriure ‘Un antídot contra l'extrema dreta' (3i4) després de cobrir la informació d'un míting del Front National de Marie Le Pen. Aquest llibre va guanyar el premi Octubre d'assaig

“L'antídot contra l'extrema dreta és la transparència”
24/02/13 02:00 - LLUÍS MARTÍNEZ
  

Foto: JOSEP LOSADA.

Per què un antídot contra l'extrema dreta?
Perquè representa uns valors clarament negatius. Posa en dubte la igualtat de drets de les persones. I ho fa amb arguments tramposos.
Tramposos?
Proposa solucions impossibles a problemes reals. Contra la immigració, fronteres. Evoca la idea d'un passat idíl·lic que no tornarà.
Per què ha escrit aquest assaig?
He treballat a diferents països d'Europa i he vist un denominador comú: que l'extrema dreta obté bons resultats electorals. I vaig decidir estudiar què li passa a Europa perquè aquests seus discursos tinguin tant de ressò.
A l'Estat espanyol no obtenen resultats tan bons. Per què?
El sistema de partits és molt tancat. És difícil tenir representació fora del PP o del PSOE. Però les idees de l'extrema dreta persisteixen a la judicatura, a l'exèrcit... A Holanda o a França, el discurs extremista és més sofisticat i, per això, més atractiu i perillós.
Atractiu i perillós?
No surten al carrer fent la salutació feixista ni parlant de la supremacia de la raça blanca. Tenen un discurs modern. Parlen de la competència de la Xina, del dúmping social, i ho denuncien, encara que les solucions que proposen són una fal·làcia. Parlen de la immigració, del xoc dels nostres valors i els de l'islam. I entren en contradiccions.
Quines?
Per exemple: a França s'oposen que es construeixin mesquites, però també que es pugui pregar als llocs públics. Com deia Laurent Fabius, l'extrema dreta té l'habilitat de fer les preguntes correctes, però dóna respostes equivocades.
Més crisi, més extrema dreta?
La crisi només és una lupa que augmenta el problema.
I llavors, què és?
Els canvis profunds del nostre continent: envelliment de la població, dificultats per acceptar els immigrants, un xoc cultural que implica la presència real de l'islam a casa nostra sense les eines per fer possible la convivència. Molta gent veu amenaçats els seus valors i el seu nivell de vida. Tenen por, i per això arriba un populista i se l'escolten.
Bé, doncs quina sortida hi ha?
Parlar dels problemes que tenim de veritat. Evitar que les classes acadèmiques, empresarials, polítiques i periodístiques amaguin la realitat. Si hem tingut una allau d'immigració n'hem de parlar i oblidar el que és políticament correcte per trobar solucions bones. La gent que perd la feina o que denuncia els casos de corrupció ha de saber la veritat. Cedir l'exclusiva de la denúncia als partits marginals fa que l'extrema dreta creixi. La transparència és l'antídot que proposo.
L'ascens de l'extrema dreta a Grècia es podria repetir aquí?
Espero que no. Però tenim molt més en comú amb Grècia que no amb Noruega. Sí que ens podem trobar amb un escenari en el qual una corrupció vista com a generalitzada per la població obri el camí d'unes idees autodestructives.
Quines?
Dir que això és inevitable, que és impossible sortir-nos-en. Si s'imposa aquest discurs serà molt més difícil sortir de la crisi i construir models socials i econòmics en positiu.
Pot fer una projecció sobre aquest fenomen?
L'agudització de la crisi i, en el cas català i espanyol, l'augment de les denúncies de corrupció, aplanen el camí perquè aquests partits, a curt termini, tinguin més èxit. Però aquests partits només funcionen quan són de denúncia.
Però alguns governen...
Quan governen sempre han estat castigats pels seus electors. L'extrema dreta promet coses impossibles. Però mentre existeix contamina el discurs, crea pessimisme i no deixa que afrontem, sense demagògia, els problemes reals.