L'article que vaig publicar a Vilaweb sobre l'escriptor Jaume Fuster...
Jaume Fuster, quinze anys després
Avui fa quinze anys de la mort de l'escriptor Jaume Fuster. Seguint la tònica habitual d'aquest país, costa molt de trobar-ne els llibres a les llibreries. Quan un escriptor es mor, els seus llibres cauen del prestatge tan bon punt s'esvaneix la moda de llegir-lo, dues setmanes després de les necrològiques. Som un país de desmemoriats.
Però, sens dubte, som on som gràcies a Jaume Fuster. Fuster, el 1972, va publicar 'De mica en mica s'omple la pica' i es va convertir en el pare de la moderna novel·la negra en català. Han passat 41 any. I Pedrolo? I Tasis? I Capmany? Doncs són els avis. Imprescindibles, però sense el punt de modernitat perfecta de Fuster. I Fuster no es va limitar a la novel·la negra. En va fer de no-ficció –imprescindible 'La mort de Guillem', que repassa la mort de Guillem Agulló– i és clau la seva trilogia que emula Tolkien però passat pels Països Catalans.
Fuster va ser també un escriptor social i un escriptor polític, traductor i animador de moltes coses. I va lluitar per fer-nos a tots més professionals. Quinze anys després de la seva mort encara hi ha moltes lluites a guanyar. Els escriptors encara lluitem per objectius com el reconeixement de la nostra feina, perquè ens paguin els drets d'autor, per poder viure d'escriure en català. I cal que recordem que és una lluita que hem de fer entre tots. Però també hem de lluitar perquè la nostra cultura sigui majoritària i hegemònica.
Necessitam un estat perquè en aquest país els llibres en català ocupin el lloc que els pertoca. És a dir, ser majoritaris a les llibreries i a la vida comuna de casa nostra. Ser normals. Aquesta és la clau. I la normalitat demana que no oblidem els nostres prohoms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada