RESSENYA DE LA VALL DE LA MATANÇA

Ressenya de La Vall de la Matança a Llegir en Cas d'Incendi.

La vall de la matança’, debut espectacular entre sang i fang



De vegades s’ha escrit, en diferents mitjans, que la Guerra Civil comença a ser ja un tema que cansa a la nostra literatura. Que el cal és dedicar els esforços a la investigació i abandonar-lo com a tema per a la ficció. I en general és així. La saturació de novel·les ambientades en el conflicte 1936-1939 en els darrers anys ha estat molt bèstia. I ha fet avorrir alguns lectors. Passa que sovint hi ha aportacions que tiren pel terra totes les teories. I La vall de la matança, de Josep Masanés, és una d’aquestes excepcions. El llibre va guanyar el premi Ribera d’Ebre, ha estat publicat per Cossetània i és una de les novel·les més crues i dures que he llegit en els darrers temps. També és una de les millors.
Ambientada en els darrers dies de la Guerra Civil, ens narra la història dels homes del capità Creus, un idealista que llegeix Dant i que té una missió suïcida: penetrar al darrera de les línies enemigues per complir una missió de la qual depèn l’èxit de la retirada i la vida de molts homes i dones, no només militars sinó també civils. Aquesta és l’excusa de la qual parteix Masanés per construir una primera novel·la tan bona que ha posat el llistó tan alt que fa patir per la segona. Perquè el que tots hem de tenir clar és que no ens podem permetre que La vall de la matança sigui flor d’un dia.
La novel·la és breu, com les esperances d’aquest grup d’homes desesperats que entronquen amb el millor del cinema bèl·lic d’un temps: Doce del patíbulo o Comando patos salvajes són títols que vénen irremeiablement al cap, tot i que els nostres personatges són més humans i entronquen a la perfecció amb aquell capità que protagonitzava Tom Hanks a Salveu el soldat Ryan, una altra pel·lícula de missions suïcides.
El cas és que Masanés ha ordit una trama d’una extrema versemblança. D’una plasticitat i d’una violència brutals. I tot gràcies a un domini extraordinari de la frase curta, que converteix la novel·la en una lectura dura, molt bèstia, però d’alta intensitat. Hi ha moments en què la temptació és dir prou a l’horror. Però Masanés ja ha teixit tan bé la seva xarxa que no pots fer-ho, que és inevitable continuar, perquè estam lligats perfectament al destí d’aquests homes que mostren que ens calen novel·les sobre la Guerra Civil. Sempre i quan siguin tan bones com aquesta.

Sebastià Bennasar

________
La vall de la matança / Josep Masanés / Cossetània Edicions / 1ª edició, agost del 2012 / 165 pàgines / ISBN 9788415456476