Benavente, novel·la negra barcelonina sense renunciar a l’Atlàntic
La novel·la negra en català està passant per un extraordinari moment de forma pel que fa a la producció. De cada vegada es publiquen més novel·les i hi ha més propostes, i la innovació que aporten els escriptors sempre és molt interessant. L’existència de la nova col·lecció Crims.cat, d’Alrevés, ha contribuït d’una banda a aportar-nos noves traduccions que difícilment ens haurien arribat –com la Crònica dels bons trinxeraires de Mário Zambujal o Pluja Negra de Flavio Soriga- i de l’altra a mostrar-nos diferents tendències en el gènere. La darrera proposta ens arriba de les mans de Jaume Benavente i es titula Lluny d’aquí.
Jaume Benavente, ho hem dit altres vegades, és tot un tresor per a una literatura com la nostra. Ha conreat la novel·la juvenil i la novel·la per a adults, ha entrat en la novel·la negra i ens ha deixat fins al moment l’inclassificable i sensacional Viatge d’hivern a Madeira, un llibre de viatges a l’estil de Tabucchi. Ara acaba d’escriure la seva segona novel·la negra i (atenció, que això és notícia) està ambientada a Barcelona. Amb Benavente ens hem passejat per Cabo Verde, Cuba, Amsterdam, Madeira, Portugal, Sarajevo, centre-europa, Austràlia… i són moltes menys vegades les seves exploracions de la ciutat.
Atenció, però, la Barcelona que ens mostra Benavente no és la més habitual de les novel·les negres que hi estan ambientades. I és que a Lluny d’aquí les accions primordials se centren en el barri d’Horta i també en el de Sant Andreu, dos barris que no solen aparèixer gaire en la novel·la negra feta a casa nostra i que Benavente retrata a la perfecció. I és que aquesta, com no podia ser d’una altra manera en l’escriptor, també és una novel·la d’atmosferes. De fet, bona part de la novel·la s’esmerça en presentar la situació dels personatges: un jove de 33 anys que fa de taxista després del fracàs del seu pas pel periodisme; el seu pare, llibreter tenaç a Horta que vol anar a viure a Madeira com a gran somni; el Julen Aizpieta i la seva família, uns amics del seu pare… els esdeveniments encara trigaran una mica a convertir-se en una novel·la negra, però no té cap importància, perquè els lectors de Benavente sempre saben que en aquesta pausa, en els petits detalls de construcció dels personatges, és on es troba la seva essència.
I així, apareix el doctor Bonsoms que ja havia fet una incursió important a Nocturn de Portbou, i hi apareix aquesta presència atlàntica tan important en la seva obra: Madeira i Brasil en aquesta ocasió. I hi surt un espai sorprenent, el poble de Súria, que tampoc no ha estat gens tractat a la nostra novel·lística. Tot això confirma que, una vegada més, l’univers Benavente és un, que la seva obra forma part d’un conjunt molt ben pensat on la reflexió sobre la història contemporània sempre hi és present.
I a més a més, en aquesta ocasió Benavente no renuncia a la crítica social. La inestabilitat laboral d’en Tomàs com a reflex de la crisi; les preocupacions mediambientals, els grans incendis de l’Empordà, van apareixent a la novel·la juntament a la quotidaneïtat dels urbanismes i migracions a la nostra ciutat, que fan que la lectura atenta de la novel·la de Benavente esdevingui un exercici de descoberta de crítica social de primer ordre. Tot això, sense abandonar alguns dels clàssics del gènere: un misteri que obre una investigació, perills, la dosi justa d’acció… Benavente ha tornat a fer una molt bona novel·la de gènere sense renunciar en cap moment als trets distintius de la seva obra.
______
Lluny d’aquí / Jaume Benavente / Alrevés Editorial / 1ª edició, 2013 / 256 pàgines / ISBN 9788415098775
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada