CRÒNICA NEGRA
La bèstia del llac de Can Bogunyà
Agafa fama i posa't a jeure: hi ha indrets marcats per la seva llegenda negra. Aquest és el cas del famós Llac Petit de Terrassa, un lloc que ha ultrapassat la premsa de successos per esdevenir paisatge per a les pel·lícules de por.
L'antic mas de Can Bogunyà és en una zona de parcs. Per una banda som al Parc Agroforestal de Terrassa, per l'altra al Parc Audiovisual de Catalunya. Aquí hi conviuen pacíficament preservació de la natura i cinematografia. Aquests boscos i els seus caminets són un paratge natural, on la gent del Vallès acudeix a buscar espàrrecs i bolets, a fer esport, rutes en bicicleta o senderisme. Tanmateix, desprès d'anys de presència als diaris la seva fama principal són un grapat d'històries macabres, que totes juntes acaben atorgant-li la seva personalitat.
A Can Bogunyà hi ha un embassament conegut com el Llac Petit, construït a finals del segle XIX per l'amo de la finca. Es desconeix si la seva funció havia de ser abastir d'aigua la propera ciutat de Sabadell o regar els camps de la propietat. Fos quina fos la seva utilitat, el llac artificial va esdevenir escenari de l'esbarjo popular per a aquells que buscaven un lloc on banyar-se, pescar i fruir de l'aire lliure. Però l'èxit popular que va conèixer als anys vint també significà l'inici d'una sèrie de morts misterioses que l'han convertit en un enclavament maleït. La primera víctima es remunta al juliol del 1925, quan va aparèixer ofegat un jove de 27 anys, mort mentre es remullava amb uns amics. Segons va declarar la policia, la causa de l'accident va ser l'estat de brutícia i l'espessor de les algues que havien envaït el pantà, sense descartar un suïcidi. Trenta-dos anys més tard, el setembre del 1957 trobaven un altre cadàver surant, aquesta vegada el d'un home d'uns seixanta anys vestit de pagès, a qui no es va poder identificar.
Entre les dècades del 1960 i 1970, el Llac Petit es va tornar a posar de moda com a destí de berenars i excursions familiars. Molts joves de les poblacions veïnes utilitzaven aquest indret per acampar els caps de setmana. Però ja en aquella època el paisatge va començar a degradar-se i molta gent venia a desfer-se de les seves deixalles. L'abril del 1970 hi van trobar les restes d'un lleó i de dues lleones, a qui un desconegut havia decapitat i abandonat en un abocador de brossa pròxim. Pocs anys més tard, aquestes escombraries van estar a punt d'obturar les rieres que desaiguaven al llac. L'abandonament d'aquest espai va propiciar que fos freqüentat per drogoaddictes i petits delinqüents, que a vegades enfonsaven automòbils i motocicletes robades sota les seves aigües. Va ser en aquell moment quan es va crear la mala fama de Can Bogunyà, com a lloc inhòspit i tèrbol.
Morts violentes i misteriores
A finals dels anys vuitanta es va produir una nova troballa, aquesta vegada la d'un home mort per un tret que estava estirat al costat d'una escopeta de caça. La justícia ho va considerar com un cas de suïcidi, però l'any 1991 hi apareixia un altre cos, aquesta vegada el d'una noia de 16 anys escanyada en el camí que anava al llac. I el 1992 es localitzaven per casualitat les restes d'un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà. Només un any després s'hi van trobar les despulles d'Antoni Bruch, un mosso d'esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.
Durant la dècada del 1990, el llac va ser molt freqüentat per la policia local. L'any 1994 van escorcollar aquests corriols buscant el difunt Jaume Martínez, un joier a qui dos desconeguts van matar a trets en un carrer de Terrassa per després fugir amb el cadàver en l'automòbil de la víctima. Encara hi van haver de tornar el setembre del 1999, en aquest cas per buscar les restes mortals d'un nen d'onze anys que hi havia anat d'excursió. Els seus germans van trobar-lo a faltar i van donar avís a les autoritats. Finalment, hores més tard els submarinistes van trobar el cos del menor, enfonsat al fons de l'embassament.
L'última notícia macabra relacionada amb aquest indret es va produir l'abril del 2006, quan un caminant va denunciar que hi havia un cadàver surant al llac. Una vegada el van treure de l'aigua va resultar ser el d'un home jove d'entre 35 i 40 anys, embolicat amb una lona i lligat de mans i peus. El mort presentava signes evidents d'haver estat assassinat i tenia una corda lligada a una pedra. El cos no es va poder identificar i es va afegir a la llarga llista de troballes sinistres que s'han fet en aquest lloc.
De llavors ençà han estat moltes les llegendes que s'han explicat d'aquest embassament. Si deixem de banda la premsa i ens fixem en el seguiment d'aquesta història negra a internet és fàcil adonar-se que la imaginació ha fet la seva feina. Passades tres dècades de visites estranyes -de suïcides a assassins, caçadors de fantasmes o seguidors de filosofies esotèriques-, s'ha convertit en un dels punts de la nostra geografia que concentra un índex més alt de rumors. S'hi situen aparicions tètriques, boires sinistres, canvis sobtats de temperatura o del camp magnètic. Narracions que han anat eixamplant el caràcter misteriós i macabre d'aquesta zona, més enllà dels fets que s'hi han esdevingut. Les llegendes negres ja ho tenen, això, van per lliure. Fins i tot s'explica que sota les aigües hi viu una mena de monstre del llac. Això sí, és un monstre modest i acostumat a viure en apartaments esquifits, com no podia ser d'altra manera al Llac Petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada