LLETRES
CARINA FILELLA
Una novel·la sobre els silencis de la història
La darrera novel·la de l'escriptora Margarida Aritzeta, ‘El pou dels maquis', es basa en uns fets reals que van tenir lloc a la seva masia familiar de Valls l'estiu de 1946, quan hi van arribar quatre maquis. La novel·la s'acompanya amb un segon volum que recull tot el procés d'investigació dels fets
Canals relacionats
L'octubre de 1973, quan Margarida Aritzeta, aleshores una jove de vint anys, va voler amagar a la seva masia familiar de Valls uns papers comprometedors de dos dels detinguts de l'Assemblea de Catalunya, el seu pare li va dir que no era convenient que els deixessin allà. “Que cagat!”, va pensar Aritzeta, convençuda que tenia por de la repressió franquista i sense saber que aquella masia havia estat “fitxada per la Guàrdia Civil” i que ocultava una història tan real com silenciada, perquè encara ara hi ha coses que costen d'explicar. Margarida Aritzeta va néixer a la masia Cardellà de Valls, a la mateixa habitació on només set anys abans hi havia un grup de maquis que hi feien un pou. La curiositat de l'escriptora per saber quina història amagava aquell pou, aquella masia i aquells homes, centra ara la seva darrera novel·la, El pou dels maquis (Cossetània Edicions), dividida en dos+ llibres diferenciats: el primer recrea els fets en forma de novel·la. I el segon és unmaking of que mostra tot el procés de descoberta dels fets, la localització dels documents, la recerca dels testimonis vius, la identificació dels fons dels arxiu i la consulta de la documentació del consell de guerra sumaríssim. S'hi transcriuen entrevistes, els informes i els noms dels protagonistes.
La novel·la relata la història de quatre maquis que cavaven un pou a la masia de Valls entre el 1946 i el 1947, i que té com a fil conductor el pare de l'escriptora. El nucli de la història forma part del que es va conèixer com “la caiguda dels Vuitanta”, que va suposar el desmantellament de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya i que els seus protagonistes, entre els quals el pare de l'autora, van mantenir en silenci durant més de seixanta anys. “Va ser una història incòmoda per al Patit Comunista d'Espanya i per al PSUC”, apunta Aritzeta.
L'escriptora va començar a investigar la història de la masia familiar després que, en una publicació digital en la qual es parlava dels maquis, va trobar la notícia de la detenció de quatre persones, acusades de volar una torre elèctrica a Vilaplana (Baix Camp), el 14 d'abril de 1947, dos dels quals “tenien la seva base a la masia Cardellà, al terme municipal de Valls”. Aleshores, “estimulada per la curiositat”, va començar a rebuscar per arxius i a buscar testimonis vius. Es va adonar que hi havia moltes coses que desconeixia de la vida dels seus pares: “Em vaig preguntar qui havien estat els meus pares, que havien mort de vells a casa i dels quals hi havia una part de la seva joventut que jo no coneixia. Volia entendre per què no m'havien explicat tantes coses”; com, per exemple, que el seu pare, quan només tenia quinze anys, va entrar a formar part d'una organització clandestina com eren les Joventuts Socialistes Unificades. “Tenim molt a prop una època plena de silencis i mon pare deia que de tot això no se'n podia parlar perquè encara no s'havia personat”, explica l'autora vallenca.
Estiu de 1946
Era l'estiu de 1946 quan els maquis van passar la frontera, caminant des de França, “carregats ambmacutos feixucs i un punt de llum a la mirada”. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història. “Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat”, lamenta Aritzeta, que afegeix que al llibre hi apareixen “moltes famílies, moltes persones que en uns anys foscos, en els quals no s'explicaven les coses, es van trobar enmig d'uns fets extraordinaris”.
És una novel·la “verídica”, de no-ficció, segons Jep Martí, director de l'Arxiu Municipal de Valls, amb “fets, gent i llocs molt ben identificats”. Martí va ser l'encarregat de presentar el llibre a l'Institut d'Estudis Vallencs, juntament amb l'escriptor Lluís Figuerola, que va llegir fragments de l'obra. Que es relatin uns fets reals que van succeir des de la clandestinitat “li dóna una complexitat afegida” a l'obra, segons Martí. A banda de la història dels guerrillers, Aritzeta “també explica el seu punt de vista sobre la clandestinitat de postguerra i sobre la clandestinitat del final del franquisme, la que va viure la mateixa autora”.
el pou
dels maquis
dels maquis
Margarida Aritzeta
Editorial: Cossetània
(Valls, 2013)
Pàgines: 304
Preu: 18,90 euros.
(Valls, 2013)
Pàgines: 304
Preu: 18,90 euros.
Silencis
En el seu llibre, Aritzeta dóna a conèixer uns fets que s'han mantingut callats durant molts anys “a moltes famílies que van viure a l'època i que van procurar de protegir els seus no parlant de la seva vida en la clandestinitat”.
El procés
La novel·la s'acompanya amb un segon volum que mostra el procés d'investigació que ha seguit Aritzeta per aclarir els fets que van tenir lloc a la seva masia familiar entre els anys 1946 i 1947: la localització dels documents, la recerca dels testimonis vius o la consulta de la documentació del consell de guerra sumaríssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada