dissabte, 23 de març del 2013


La cega i el violinista

El polifacètic Sebastià Bennasar canvia el seu registre narratiu habitual en la novel·la ‘Nocturn de Sant Felip Neri'

Sebastià Bennasar ha publicat una novel·la en què mostra part de la història de la ciutat de Barcelona Foto: QUIM PUIG.
1
“És una
obra molt barcelonina, perquè Barcelona és molt universal”
Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha exercit o exerceix de periodista, crític literari, assagista, poeta, novel·lista, activista en favor de la novel·la negra en català... Resulta complicat que pugui sorprendre, però ho ha aconseguit amb la publicació a Meteora –una de les seves editorials habituals– de la novel·la Nocturn de Sant Felip Neri.
A l'obra toca molts temes, si bé els principals són la guerra i les seves conseqüències, Barcelona (passat i present) i dues històries d'amor: una de peculiar entre una dona i un home i una de més genèrica: l'amor pels llibres.
Per Jordi Fernando, editor de Meteora, “Bennasar ha madurat com a escriptor; en aquest llibre hi ha una feina sobre els símbols extraordinària. Clara és la Barcelona antiga, la històrica, la vella; Franz és la Barcelona nova, la formada pels immigrants que arriben. Carles és el cronista. I Bennasar ens mostra la unió entre la Barcelona vella i la nova”.
Aquests són els tres protagonistes: Clara, una noia cega filla d'una nissaga barcelonina –amb una biblioteca amb molts i valuosos títols– que encarrega una biografia de Franz, un supervivent de la guerra dels Balcans que va en cadira de rodes i toca el violí a la bonica plaça Sant Felip Neri, al Barri Gòtic. I Carles, un escriptor amb poca feina que accepta un encàrrec que serà més complex del que semblava.
“És l'únic llibre que he trigat més de tres mesos a escriure; en concret un any i mig, tot i que l'origen, la primera frase, la vaig escriure el juny del 2006”, explica l'autor. “Necessitava un seguit de documentació, de jocs de veus i una estructura que no tenia de bon començament; l'obra havia de créixer i créixer i créixer...”, i ho va fer, però només fins a les 230 pàgines, que ningú s'esveri: és un creixement qualitatiu.
L'obra més personal
Per Bennasar, “és el meu projecte més personal; de les obres de ficció que he publicat, és la millor”, tot i que hi afegeix: “El meu llibre més important, i això no vol dir que sigui el millor, és Pot semblar un accident”, l'assaig sobre la novel·la negra catalana –tema de la seva tesi doctoral– que va publicar també a Meteora, el 2011.
Nocturn és un llibre universal, perquè tothom ha viscut o coneix algú que ha viscut una guerra”, i ell se centra en la guerra dels Balcans, “la gran ferida, la gran vergonya d'Europa”. Sense abandonar l'esperit crític, hi afegeix que “ara vivim una guerra, econòmica, però guerra, d'uns quants amb molts diners contra molts que no en tenen”. “És una obra molt barcelonina, perquè Barcelona és molt universal i volia explicar la seva fundació; ho vaig poder fer a través del Carles i perquè la Clara forma part d'una nissaga antiga de la ciutat. La meva intenció, però, no era escriure una novel·la històrica, volia mostrar una relació amorosa no tradicional, que neix de connexions intel·lectuals. Clara s'enamora de Franz per com toca el violí. És una gran història d'amor a través de la cultura.” Aclareix de seguida: “La cultura no et salva de res, perquè ser culte no és sinònim de ser bona persona.”
A més de certs jocs metaliteraris, “la forma potser sorprèn, perquè hi ha molta segona persona, un recurs potent poc usat en narrativa, tot i que en poesia sí que es fa servir”. I també hi ha cameos: “Juli Verne és un dels meus mites literaris, per això el faig sortir.” Finalment, recorda que “els llibres no són iogurts, no caduquen, poden tenir vida després de Sant Jordi”. I l'editor, Fernando, no perd l'oportunitat d'afegir: “I d'aquest se'n parlarà durant anys.”
Darrera actualització ( Dissabte, 23 de març del 2013 04:01 )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada