RESSENYA DE BAULENAS A LLEGIR EN CAS D'INCENDI

‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’, Lluís-Anton Baulenas

Que Lluís-Anton Baulenas és un dels grans escriptors en llengua catalana és quelcom que ningú pot posar en dubte. Aquest barceloní (1958) que fa 25 anys que es dedica professionalment a viure de l’escriptura, acaba de publicar ara mateix el llibre Quan arribi el pirata i se m’emporti (RBA-La Magrana, 2013), la seva setzena novel·la, que ens arriba quatre anys després de El nas de Mussolini (l’obra que li va valdre el premi Sant Jordi).Aquesta nova publicació també implica canvi de grup editorial, després d’uns anys publicant amb segells vinculats al Grup 62.

Crec que es pot dir sense gaire marge d’error que l’escriptor és d’aquests autors que escriuen durant molt de temps una gran novel·la riu on cada un dels lliuraments són trams d’aquest riu mare, o com a mínim afluents que formen part de la mateixa conca hidrogràfica. En aquesta ocasió l’escriptor ens situa just al final de La felicitat (2001), per presentar-nos un dels dos personatges principals, en Miquel-Deogràcies Gambús, el fill d’aquest personatge inoblidable que és la Nonnita Serrallac. Vol dir això que cal haver llegit l’obra anterior de Baulenas per gaudir d’aquest nou lliurament? Ni molt manco, de la mateixa manera que per gaudir de l’espectacle immens del Tejo al seu pas per Lisboa no cal saber res més del riu. Ara bé, si aquest és el vostre primer Baulenas, farieu bé de continuar remuntant el riu, perquè en cap moment no us sentireu defraudats.

Doncs bé, gràcies a aquest Miquel-Deogràcies, podem anar recorrent bona part del segle XX a Catalunya, perquè en el moment de col·lisió amb l’altre gran personatge del llibre, en Jesús Carducci, l’home ja té noranta-sis anys. Bé, més que l’home, l’ogre, perquè ell es defineix a si mateix com a tal. I qui és en Carducci? Doncs un homosexual cinquantí que fa d’ATS al barri del Raval tot aprofitant la casa del seu germà Raimon, mort en accident de cotxe. Acaba de deixar la seva relació de parella amb en Gerard i no sap si està o no començant-ne una altra amb un letó que es diu Juris i que ensenya llengües mortes a un centre cívic de la contrada.

Així doncs, en aquesta Quan arribi el pirata i se m’emporti, tenim dos personatges principals i que acabaran confluint. Les parts que corresponen a l’ogre estan narrades amb tercera persona i molt sovint s’acosten a una cruesa i a una brutalitat terribles –està en possessió d’un gran tresor i farà el que sigui per mantenir-lo en secret-, mentre que les de Carducci s’expliquen des d’una primera persona que ens fica de ple al cor del Raval i també al cor dels dilemes emocionals i sexuals de Carducci, un personatge que no és pla en cap moment, sinó que presenta una gran varietat de matisos que el converteixen una autèntica troballa.

Baulenas ha aconseguit crear, novament, una gran novel·la d’aventures. I que ningú no entengui això de manera equivocada. L’aventura és el gran motor de la literatura i ho ha estat sempre. Al davant de totes aquestes històries on no passa absolutament res, Baulenas ens ofereix una novel·la amb una acció constant i amb un ritme que va en creixement fins al sorprenent final. I si bé els capítols de Carducci s’emmarquen en el present més immediat (bé, en realitat el present del 2006, el moment de la narració), en els capítols de l’Ogre hi ha aquest recorregut que és en si mateix una gran aventura, fins que arriba també a un present immediat. I aquí hi ha la genialitat de Baulenas, el fet de fer-nos entranyable un autèntic ogre, perquè al final és un home decrèpit de 96 anys amb un somni, i potser en aquestes alçades tots estam mancats de somnis.

Després hi ha una crítica demolidora a la ciutat de Barcelona i especialment al barri del Raval, que presenta amb una cruesa absoluta, totalment allunyada de les publicitats multiculturals i de les campanyes que intentaven posar de moda el verb ravalejar. No. Baulenas no vol amagar aquesta ciutat ni la incomprensió dels que hi viuen: els ancians que no entenen la transformació del barri; les prostitutes nigerianes; els proxenetes; els explotadors; els filipins religiosos; els asiàtics desplaçats; els traficants; els moldaus que foten pallisses; els turistes sonats; els buscadors del disseny… tots conviuen en aquesta novel·la on per ventura el Beppe, el més sonat de tots els personatges, és l’únic amb seny. I l’ombra allargada de l’anarco-capitalista Murray N. Rothbard, és clar, com a premonició.

Sebastià Bennasar

________

Quan arribi el pirata i se m’emporti / Lluís-Anton Baulenas / RBA-La Magrana / 1ª edició, 2013 / 429 pàgines / ISBN 9788482646091