Nocturn de Sant Felip Neri de Sebastià Bennasar. Petita crònica de la presentació d'una gran novel•la.

Presentacions editorials

Per Maria Nunes.

L'acte arrencà amb les notes de l'adagio d'Albinoni interpretades per un tercet de corda, com a banda sonora d'aquest Nocturn de Sant Felip Neri que acaba de publicar l'Editorial Meteora. A la taula, dos escriptors i un editor de pes: Sebastià Bennasar, Lluís-Anton Baulenas i Jordi Fernando. A la sala un nombrós públic, alguns ja amb un exemplar de la novel·la a les mans i fullejant-lo, no per descortesia, sinó per impaciència lectora que és el millor elogi per a un llibre recent publicat.

Obrí el foc, l'editor Jordi Fernando amb un primer record emocionat per a l'escriptor i amic Agustí Vehí, just traspassat, al qual també va retre homenatge Sebastià Bennasar en la seva intervenció.

Entrant ja en matèria, del Nocturn de Sant Felip Neri, Fernando en destacà dos aspectes: el treball minuciós d'exhaustiva documentació que ha dut a terme en Sebastià Bennasar per a bastir el rerafons de la seva darrera novel·la, i, sobretot, el fet de buidar-s'hi literalment com a autor en aquesta ficció situada en una petita plaça, un racó carregat d'història i d'històries de la ciutat de Barcelona, un autèntic microcosmos mirall d'actituds humanes universals i atemporals.

Finalment, va cloure el seu torn amb una crida als lectors que reprodueixo textualment:

"Naturalment, en Lluís-Anton Baulenas i en Sebastià Bennasar us parlaran a fons d'aquestNocturn de Sant Felip Neri, però jo, per acabar, us voldria fer un prec com a editor: Si el llibre us agrada, si realment us agrada, feu de la seva propagació una qüestió personal, podríem dir que un "casus belli", perquè és aquesta la situació en què ens trobem els que estimem aquesta llengua i la literatura que se'n fa.

És un combat desigual, a nivell social, intel·lectual i polític, és un combat on no es veu sang, però hi ha molta gent que s'hi dessagna, i si no és amb l'ajuda del públic lector català, serà un combat perdut, i hi ha guerres, com molt bé explica aquestNocturn de Sant Felip Neri, que, pel bé de tots, més val no perdre-les."

Acte seguit, Lluís-Anton Baulenes, que no necessita presentació, ens parlà del Nocturn de Sant Felip Neri com d'una novel·la de novel·les, i en la seva acurada anàlisi del text, remarcà

per una banda el fet que Bennasar tracti el tema de la guerra dels Balcans, de la qual considera que no se n'ha fet prou literatura. Va fer elogi de la manera aclaridora de l'aproximació gairebé periodística al setge de Sarajevo. Un episodi pròxim a nosaltres en el temps i en la història de la també d'alguna manera nostra República de Ragusa (nom antic de Dubrovnik), i que fa molt nostra la barbàrie d'aquest episodi sagnant, tot mostrant l'amarga lliçó que la crueltat de la segona guerra mundial podia ser igualada i superada a finals del segle XX. I, per contrast, simultàniament en l'escenari de la Barcelona olímpica tot discorria en una olímpica indiferència vers aquesta tragèdia.

Un tema que el propi Baulenes va tractar ja en la seva obra El fil de plata, novel.la guanyadora del Premi Carlemany 1998.

Un altre aspecte que destacà de la novel·la de Sebastià Bennasar és la barreja d'estils, un inici simbolista amb la presència de la mort que Baulenes posà en relació amb la tradició de l'estil simbòlic, altament metafòric d'una gran obra de la literatura catalana, força oblidada, Camí de llum (1909) de Miquel de Palol, de la qual ens en llegí un fragment en una edició antiga.

En efecte, Nocturn de Sant Felip Neri, arrenca amb força amb la imatge d'una dona jove, simbòlicaent cega per potenciar la visió interioritzada, la darrera baula d'una cadena que mor, d'un llinatge, els Bertran, que mor. Baulenas ens recordà la dimensió simbòlica de l'espai de la Plaça de Sant Felip Neri, fruit dels bombardejos de la guerra civil, car el que avui és una plaça no ho era pas, era un espai habitat on les bombes van provocar una mortaldat sobretot de criatures. És una plaça creada amb fragments procedents d'altres indrets de la ciutat, com les cases dels gremis de calderers i de sabaters; amb la façana de sant Felip Nèri amb els brutals impactes de la metralla com a testimoni dels sagnants fets. Una plaça que explica una història de destruccions i reconstruccions d'una ciutat i dels que l'han habitada i l'habiten. Així, Franz, el violinista captaire que prové de Sarajevo, d'un món de destrucció, hi encaixa perfectament com una peça més en aquest espai fragmentari de mort i destrucció, però també de reconstrucció i de redempció.

Un protagonisme especial és el que tenen en la novel·la els llibres. La redempció per la via del llibre, els llibres donen vida, els llibres antics hi acompleixen una funció salvadora, també l'escriptura.

Baulenes en destaca l'encert estilístic de la narració en segona persona, de la veu reflexiva que relata les històries creuades d'un escriptor, un llibreter de vell que rep un encàrrec, un violinista que fuig d'una tragèdia, i una dona jove, una heroïna simbolista, la darrera del seu llinatge, que ni accepta la redempció per l'amor i assumeix aquest final fins a les darreres conseqüències.

Tots els personatges conflueixen en aquesta plaça, en aquest nocturn símfònic, una denúncia de la crueltat de totes les guerres. En suma, una novel·la de subtileses i un bombardeig continu d'impactes sentimentals i de propostes narratives estilísticament molt riques, segons Baulenes.

I finalment, l'autor, Sebastià Bennasar, amb el seu habitual sentit de l'humor, ens explicà la gènesi, quatre anys enrere, d'aquesta novel·la i dedicà un capítol d'agraïments a les diverses persones que l'han acompanyat, des d'unes primeres pàgines escrites en una aula universitària fins al llibre que, esplèndidament editat per Meteora, tenim avui a les mans.

Afegeix que la seva novel·la és un llibre de cultura, de música, de llibres,  i que la cultura és l'únic que ens pot salvar i treure'ns de la profunda crisi que a tots nivells, també i sobretot de valors,  travessem.

“El gest significarà una victòria de la civilització sobre la barbàrie i tots li devem aquesta oportunitat, ens devem aquesta oportunitat.” diu Benassar a  Nocturn de Sant Felip Neri.

Llegir-la també tindrà aquest significat i és una oportunitat que li devem i per l'èxit de la qual vam acabar brindant amb una copa de cava.

Brindem, doncs, per una gran novel·la i retem homenatge a la cultura llegint-la!

Crònica i imatges: Maria Nunes